Transcription of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1 1 PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ESCOLA BRESSOL VALLDOREIX 2 NDEX INTRODUCCI p g. 3 IDENTIFICACI DEL CENTRE p g. 4 CONTEXT,on som? p g. 5 TRETS D IDENTITAT, qui som? p g. 11 L ORGANITZACI , com ens organitzem? p g. 20 OBJECTIUS, que volem? p g. 27 PLANTEJAMENTS EDUCATIUS, que proposem? P g. 31 EL CURR CULUM, que ensenyem i avaluem? p g. 38 L AVALUACI , com millorarem? p g. 62 CONCLUSI p g. 69 3 INTRODUCCI El PROJECTE EDUCATIU de CENTRE PEC, t com a finalitat afavorir la coher ncia i la continu tat de l acci educativa, plasmant la l nia pedag gica del CENTRE despr s d haver analitzat la identitat interna i el context geogr fic, social, econ mic i cultural que l envolta. Darrere d aquest PEC hi ha un equip EDUCATIU que hem volgut reflectir qui som, on som i que volem, definint una concepci d infant capa d aprendre en un proc s din mic, actiu, de joc i plaer.
2 Respectant el desenvolupament i la maduraci propis de cada nen i nena. Aquest PROJECTE ha de ser una proposta viva, flexible i din mica, i cal que avanci al ritme dels infants, al nostre i al de l entorn sempre canviant. A la vegada que vagi incorporant els canvis que la realitat demani. Per tot aix , l Equip EDUCATIU es compromet a un treball cohesionat, fruit de l argumentaci , la discussi , el debat, el pensament i l an lisi, per arribar a millorar el dia a dia i a donar el millor de nosaltres. Buscant sempre noves i millors formes per desenvolupar la nostra tasca educativa envers els infants. Un espai obert a la natura on viure la infantesa A l Escola Bressol Valldoreix respectem el ritme dels infants, mostrant respecte per l infant com a persona i adaptant-nos a les seves necessitats. Tenint cura en donar una atenci el m s individualitzat possible, valorant la seva autonomia i possibilitant al nen a fer les seves pr pies conquestes.
3 Equip EDUCATIU de l Escola Bressol Valldoreix 4 IDENTIFICACI DEL CENTRE Denominaci : Escola Bressol Valldoreix Autoritzaci : ltima autoritzaci escola nova: 01/09/2010 Subvenci : Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Titular: Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix - NIF P0800003F Codi: 08072048 Adre a: Escola bressol : Brollador, 7 08197 Valldoreix EMD de Valldoreix: Rambla Moss n Cinto Verdaguer, 185 08197 Valldoreix Tel fons: Escola bressol : 935 892 486 EMD de Valldoreix: 936 742 719 Correu electr nic: Escola bressol : EMD de Valldoreix: Web: Escola bressol: EMD Valldoreix: Capacitat i grups: 1 GRUP NADONS: 8 infants de 4 a 8 mesos 1 GRUP PETITS: 10 infants de 9 a 12 mesos 2 GRUP MITJANS: 26 infants de 12 a 21 mesos 3 GRUPS GRANS: 40 infants de 2 a 3 anys (actualment sols hi ha 2 grups en funcionament) La capacitat total del CENTRE s de 102 places.
4 Actualment, amb la reducci d un grup, l ocupaci s de 84 infants. Edicions PROJECTE EDUCATIU : 1a aprovaci 1 - 10 - 2016 5 CONTEXT 6 CONTEXT on som? TRETS DEL POBLE HIST RIA L Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix est situada a l extrem sud-oest del terme municipal de Sant Cugat del Vall s (Vall s Occidental) i dista uns 20 km de la ciutat de Barcelona. Valldoreix t una extensi aproximada de 10 km . Antigament el seu terme, anomenat Aiguallonga, havia pertangut a la baronia de Canals, les ru nes del castell de la qual es troben al sud-oest del nucli urbanitzat, i a mitjan segle XIX fou agregat a Sant Cugat. La poblaci actual va n ixer cap als anys 1916-1918 com a ciutat jard , o urbanitzaci residencial, entorn de l'antiga esgl sia de Sant Cebri d'origen rom nic, i la parada dels Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
5 L actual autonomia municipal valldoreixenca t el seu origen l any 1958 amb la creaci de l Entitat Local Menor de Valldoreix, precedent de l'actual Entitat Municipal Descentralitzada. Durant les d cades dels cinquanta, seixanta i setanta la poblaci estable no experiment grans canvis, tot i que la poblaci estacional dinamitzava la vida social durant l estiu i els caps de setmana. A mitjans dels anys vuitanta Valldoreix experiment un fort increment en la construcci d habitatges, cosa que comport un increment paral lel de la poblaci estable. Actualment t una poblaci aproximada d uns vuit mil habitants. SITUACI GEOGRAFICA I F SICA L Entitat Municipal Descentralitzada ( ) de Valldoreix forma part del municipi de Sant Cugat del Vall s. Es troba a l extrem sud-oest del municipi i pertany a la comarca del Vall s Occidental. Valldoreix t una superf cie de 9,8 km i una poblaci de persones, el que li atorga una densitat de 770 km.
6 El territori de Valldoreix s est n per la vessant nord de la Serra de Collserola. Pel nord limita amb Mira-sol (Sant Cugat del Vall s), pel sud-est amb la Floresta (Sant Cugat del Vall s), pel sud amb Molins de Rei, pel sud-oest limita amb el terme municipal del Papiol i pel nord-oest amb el municipi de Rub (a l oest s ubica Castellbisbal). Tanmateix es troba al CENTRE de la Regi Metropolitana de Barcelona ( ), que compr n set comarques de l rea d influ ncia de Barcelona. Concretament, es trobaria dins de la segona corona d influ ncia, amb fortes relacions amb Barcelona per sense formar part del seu continu urb . 7 NIVELL DEMOGR FIC I SITUACI SOCIOECON MICA Poblaci : hab. Superf cie: 9,8 km Xarxa vi ria: 94,17 km Nombre d habitatges: 2900 Primeres resid ncies: 2214 Segones resid ncies: 686 Densitat de poblaci : 770 km Mitjana d habitants per habitatge: 3,41 Zona de parc forestal: 5, 23 km Gr fic: Evoluci de poblaci (1950-2009) Zones verdes: 1,3 km La xarxa vi ria externa que abasteix l EMD de Valldoreix i es compon dels seg ents accessos i vies interurbanes: - Autopista AP-7: d abast internacional, circula de sud-est a oest pel nord del territori de Valldoreix.
7 La sortida m s propera per accedir a la municipalitat s el barri de Mira-Sol de Sant Cugat del Vall s. - Autopista C-16: els T nels de Vallvidrera s n l acc s m s curt a Barcelona. Travessen Valldoreix de sud a nord i la sortida m s propera s la de Sant Cugat (barri de Can Gatxet). - BV-1462: s l anomenada carretera de Vallvidrera i enlla a Valldoreix amb Barcelona (Sarri ) i, en l altre sentit, fins a Sant Cugat del Vall s. Passa per la pla a de Can Cadena de Valldoreix (el principal nus viari), ra per la qual tamb forma part de la xarxa vi ria interna. - C-1413: carretera d mbit comarcal que passa pel nord-oest del terme de Valldoreix, resseguint el tra at de l AP-7 cap al sud i endinsant-se a Rub cap al nord. L acc s a Valldoreix es realitza per l avinguda del baixador de Valldoreix (barri de Mas Gener). Les comunicacions principals amb transport p blic s n: els FGC, amb estaci a Valldoreix, que connecten Barcelona amb les principals poblacions del Vall s Occidental, i les diferents l nies d autobusos locals, internes de Valldoreix i les que comuniquen amb les poblacions de les rodalies, Sant Cugat, Mira-sol, La Floresta i Les Planes.
8 En total hi ha 6 l nies que ofereixen el servei d autob s urb a la municipalitat de Valldoreix. L EMD de Valldoreix gestiona directament 3 d aquestes i l Ajuntament de Sant Cugat del Vall s les altres 3. D altra banda, les l nies 1, 3 i 4 tracen part del seu recorregut a Valldoreix i es gestionen des de l Ajuntament de Sant Cugat del Vall s. 8 La qualitat de vida s mitjana - alta. El tipus d habitatge m s nombr s s el d habitatge unifamiliar, els blocs de pisos s n molt minoritaris, pr cticament inexistents. El nivell econ mic de les fam lies del municipi s mitj - alt. La poblaci viu b sicament del sector serveis. Quant a l activitat econ mica a Valldoreix: - Sector primari L activitat en el sector primari s pr cticament nul la en l mbit de Valldoreix. Tot i que es t const ncia d un PROJECTE de recuperaci de conreus i per tant, d activitat agr ria, el seu objectiu no s econ mic sin b sicament la prevenci d incendis forestals.
9 En qualsevol cas, no es t const ncia de cap explotaci agr cola i/o ramadera important al municipi. - Sector secundari Zona industrial al Pol gon de Can Calopa. La superf cie s de , un 64% dels quals s s l industrial, un 3% s n equipaments, un 10% zona verda i un 23% viari. No hi ha s l industrial vacant. - Sector terciari Respecte del sector terciari les activitats es distribueixen a la zona de la Rambla Moss n Jacint Verdaguer i entorn. L abs ncia d edificis amb baixos destinats a locals comercials dificulta l obertura d activitats terci ries. TRETS CULTURALS La formaci de la poblaci s majorit riament amb estudis: el 30% t estudis universitaris, un 40% secundaris, un 38% primaris. Tanmateix resta un 1,1% de poblaci sense estudis. La majoria de les fam lies s n catalanoparlants, la resta moltes s n bilingues de parla catalana i castellana, una part sols utilitza el castell o algun altra llengua europea o magreb en l mbit familiar.
10 Nom s hi ha un 5% de poblaci que no ent n catal . Les festes principals pr pies on es fan actes s n la Festa Major, Sant Cebri i l Aplec de la Salut. Serveis Industria Construcci Agricultura 9 ENSENYAMENT MUNICIPAL: Escola Bressol Valldoreix Escola de M sica Valldoreix Consell Sectorial d Educaci OFERTA EDUCATIVA PUBLICA: CEIP Jaume Ferran i Clua IES Arnau Cadell OFERTA EDUCATIVA PRIVADA: Llar d Infants Quitxalla Escola Sefardita Hatikva Escola Infantil La Farga SERVEIS: CAP Valldoreix Hospital General de Catalunya Serveis socials Entitats i associacions Comer i empreses COMER : Mercat dels dissabtes Artesans de Valldoreix Mercat de Brocanters Mercat de segona m ENTITATS ESPORTIVES: Club Esportiu Valldoreix (Tenis Valldoreix) Club Handbol Valldoreix Complex Esportiu Valldoreix Pavell Voleibol Valldoreix INFRAESTRUCTURES: Zona esportiva: camp de futbol 10 11 TRETS D IDENTITAT 12 TRETS D IDENTITAT qui som?