Butlleti CEMICAL 140 gener 2018 - cemical.diba.cat

1 N m. 140 gener de 2018 EDITORIAL Aquest butllet el dediquem a oferir-vos l habitual ressenya legislativa, aix com dos nous comentaris jurisprudencials. El primer, a c rrec de Carolina Gala, tracta sobre el dret a la mobilitat geogr fica del personal indefinit no fix, mentre que el segon, de Jorge P rez, es refereix a l assetjament laboral a un ajuntament. LEGISLACI REAL DECRETO 1077/2017, DE 29 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE FIJA EL SALARIO M NIMO INTERPROFESIONAL PARA 2018 (acc s al text) Amb efectes d 1 de gener de 2018, el SMI resta fixat en 24,53 diaris, 735,90 mensuals i ,60 anuals.

2 Cal tenir presents (DT 1a) les regles d afectaci de les noves quanties del SMI als convenis col lectius que l utilitzin com a refer ncia per determinar la quantia o l increment del salari base o de complements salarials. Els imports aprovats signifiquen un augment d un 4% respecte dels vigents durant 2017, d acord amb all que disposa la DA nica del Real Decreto-ley 20/2017, de 29 de diciembre, por el que se prorrogan y aprueban diversas medidas tributarias y otras medidas urgentes en materia social. SENT NCIES PERSONAL LABORAL INDEFINIT NO FIX I DRET A MOBILITAT GEOGR FICA PER CONCILIACI DE LA VIDA LABORAL I FAMILIAR STSJ d Andalusia de 14 de setembre de 2017, recurs 2308/2017 (acc s al text) Comentada per Carolina Gala El debat se centra en la petici d'una treballadora laboral indefinida no fixa de l'Administraci auton mica d'exercir el dret a la mobilitat geogr fica per tenir cura d'un fill menor malalt, prevista en el corresponent conveni col lectiu.

3 En aquest cas el fill de la treballadora, de tres anys, va ser diagnosticat de diabetis mellitus tipus I, que requereix supervisi i controls continuats durant tot el dia, sense que el centre d'educaci infantil al que assistia compt s amb personal especialitzat o format en el tractament d'aquesta malaltia. La treballadora sol licita la mobilitat geogr fica de Huelva a Sevilla amb empara en all establert en el conveni col lectiu del personal laboral, que la preveu, si existeix vacant, per raons de salut i possibilitats de rehabilitaci del treballador o treballadora, del c njuge o persona amb qui de fills i filles o de familiars de primer grau, sempre que estiguin al seu c.

4 Se li denega el trasllat (en considerar que aquest dret estava reservat al personal fix i no corresponia a l'indefinit no fix) i el jutjat social tampoc accepta la seva petici . En canvi, el TSJ s li d na la ra , sobre la base dels arguments seg ents: a) L' ET estableix que els treballadors amb contractes temporals tenen els mateixos drets que els contractats amb durada indefinida, sense perjudici de les particularitats espec fiques de cadascuna de les modalitats contractuals en mat ria d'extinci del contracte i d'aquelles expressament previstes en la Llei en relaci amb els contractes formatius.

5 Quan correspongui en atenci a la seva naturalesa, aquests drets s han de recon ixer en les disposicions legals i reglament ries i en els convenis col lectius de manera proporcional, en funci del temps treballat. Aix mateix, l'art. 2 del conveni col lectiu del personal laboral estenia el seu mbit d aplicaci a tot el personal amb una relaci jur dico-laboral. b) Reiterada doctrina jurisprudencial (entre d altres, STS de 21 de juliol de 2016), sense negar que el treballador indefinit no fix no s fix de plantilla, assenyala que la jurisprud ncia ha aproximat progressivament el seu r gim jur dic, igual que ho ha fet el legislador, de manera que l'abast real de la difer ncia entre fixesa i indefinici temporal de la relaci es refereix essencialment a l'extinci del vincle.

6 Perqu , a difer ncia d all que succeeix amb els treballadors fixos, els indefinits no fixos poden ser l citament cessats quan la pla a que ocupen es cobreix per l'oport procediment reglat. L'extinci contractual del treballador indefinit no fix pot produir-se per la cobertura legal o reglament ria de la pla a, per si es pret n amortitzar s ha de rec rrer al precepte sobre acomiadament per causes objectives o, si escau, a l'acomiadament col lectiu, en el mateix sentit que quan el contracte d'un treballador fix de plantilla s'extingeix perqu l'empresa posa en joc causes de tipus organitzatiu, t cnic o productiu.

7 C) La difer ncia entre fix i indefinit no fix pot trobar-se en l'extinci del vincle contractual. Tanmateix, durant la vig ncia del vincle, el treballador indefinit no fix no pot veure minvat cap dret laboral o sindical pel fet d'ostentar aquesta condici . Conv recordar a aquest respecte que l'art. ET estableix que els treballadors temporals tenen els mateixos drets que els treballadors amb contracte indefinit, sense perjudici de les particularitats espec fiques de cadascuna de les modalitats contractuals en mat ria d'extinci del contracte.

8 Aquesta protecci i per tant prohibici , si escau, d'establir preceptes convencionals contraris al sentit de la norma estatut ria, resulta sens dubte d'aplicaci , fins i tot amb major ra , als treballadors indefinits no fixos. d) Per tant, no hi ha cap motiu que permeti excloure la treballadora de la mobilitat geogr fica que sol licita, pel simple argument que era indefinida no fixa; especialment quan l'art. 2 del conveni col lectiu ho estenia a tots els treballadors que prestessin serveis per a l'Administraci auton mica.

9 I a m s, una possible exclusi convencional del dit col lectiu seria contr ria a l'art. ET. En definitiva, aquesta sent ncia constitueix una prova m s de l'equiparaci quasi absoluta que ha dut a terme la jurisprud ncia entre la figura del personal laboral indefinit i l indefinit no fix a les administracions p bliques. ASSETJAMENT LABORAL I INDEMNITZACI PER DANYS MORALS ITS d 11 d octubre de 2017, recurs 3627/2014 (acc s al text) Comentada per Jorge P rez Es tracta d una important resoluci judicial, dictada per la Sala Social del TS, en qu es resol un recurs de cassaci per a la unificaci de doctrina, en els termes dels arts.

10 218 a 228 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, reguladora de la jurisdicci n social. Cal, per admetre a tr mit aquest tipus de recursos, que hi hagi contradicci entre la sent ncia impugnada, que en el present sup sit s la de la Sala Social del TSJ de Madrid de 10 de setembre de 2014 (recurs 312/2014), i una altra resoluci judicial d una Sala Social d un TSJ o de la Sala Quarta del TS. En aquest cas, les sent ncies de contrast aportades pel recurrent no revelen, segons el parer del TS, la contradicci requerida per a l admissi del recurs, perqu o b no s han aportat en el moment processal pertinent, o no hi concorre una plena identitat entre els sup sits que s hi contemplen i all que resol la sent ncia impugnada.