Comissió d’Avaluació de la Recerca Criteris en l’emissió ...

1 Comissi d'Avaluaci de la Recerca Criteris en l'emissi dels informes per a professorat lector Setembre 2018. SUMARI. Criteris generals .. 3. mbit d'Humanitats .. 7. mbit de Ci ncies 11. mbit de Ci ncies .. 16. mbit de Ci ncies de la Vida .. 21. mbit de Ci ncies M diques i de la Salut .. 25. mbit d'Enginyeria i Arquitectura .. 29. Criteris GENERALS. La Llei 1/2003 d'universitats de Catalunya (d'ara endavant, la LUC) disposa que el professorat lector s el professorat ajudant doctor i s contractat per la universitat amb l'objectiu de portar a terme tasques docents i de Recerca , en la fase inicial de la seva carrera acad mica.

2 La durada del contracte no podr ser inferior a un any ni superior a cinc, i es podr prorrogar o renovar si s'hagu s concertat per durada inferior a la m xima, sempre que la durada total no excedeixi els cinc anys. D'aix , i del context en el qual s'insereix aquesta disposici , es despr n que aquesta figura est . pensada per a doctores i doctors (a) que tenen sobretot una vocaci docent i investigadora universit ria; (b) que, una vegada coberta l'etapa de formaci , es troben en condicions de desplegar, amb rigor i qualitat, activitats de doc ncia plena i de Recerca , i (c) que el seu objectiu universitari s assolir, en un per ode determinat, una posici diferent que sigui la sortida l gica d'aquest tram previ, que es concep, per tant, com de maduraci.

3 La figura del lector s una de les previstes per cobrir el per ode compr s entre el nivell de formaci i el de perman ncia (b sigui de naturalesa funcionarial o b contractual). s, doncs, una figura de transici , que la legislaci vigent no ha volgut perllongar m s enll de cinc anys. Com a figura de transici , el lector ha de reunir, en el moment de ser contractat, unes capacitats i possibilitats raonables que s'han de materialitzar en el transcurs dels cinc anys de durada del seu contracte. Les capacitats han de garantir la doc ncia i la Recerca que haur de dur a terme.

4 A m s a m s, hi ha d'haver indicis raonables que, com a m xim en concloure aquest per ode, es trobar en condicions objectives de poder optar a la perman ncia. De tot aix surten els requisits que fixa la LUC en l'article i tamb les exig ncies que imposa el context funcional de la mateixa Llei: a) En primer lloc, bviament, estar en possessi del t tol de doctor. b) En segon lloc, disposar de l'informe favorable de l'Ag ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (d'ara endavant, AQU Catalunya).

5 Per a l'emissi d'aquests informes, AQU Catalunya, mitjan ant la Comissi d'Avaluaci de la Recerca (d'ara endavant, la CAR) ha fixat els Criteris per garantir que les persones que poden ser contractades com a lectores reuneixin les caracter stiques exigides pel car cter transitori de la figura. Per a la concreci d'aquests Criteris la CAR ha tingut present la flexibilitat necess ria per poder- los adaptar, d'una banda, a la gran diversitat de perfils avaluats i, de l'altra, a les caracter stiques espec fiques de cada mbit de coneixement.

6 En termes generals, els Criteris que guien l'avaluaci de cadascun dels apartats rellevants s n els seg ents: Criteris en l'emissi dels informes per a professorat lector 3. Experi ncia investigadora Publicacions Entre els m rits que es valoren priorit riament hi figuren les publicacions. La valoraci de les publicacions s l'espec fica de cada mbit de coneixement. Tanmateix es procura que els par metres particulars per a la valoraci permetin donar prioritat en cada mbit als articles, els cap tols de llibres i altres publicacions que constitueixen aportacions cient fiques mesurades per la seva qualitat i originalitat.

7 Els treballs m s valorats s n els que signifiquen un progr s del coneixement; en aquest sentit, els treballs de divulgaci tenen una import ncia molt menor en l'avaluaci . Les publicacions d'articles cient fics es valoren d'acord amb el prestigi de la revista en el seu mbit, tenint en compte el nombre i l'ordre d'autors en els mbits en els quals aquestes variables indiquin el grau de participaci de la persona avaluada. En altres mbits es t en compte la classificaci de la revista segons el Journal Citation Reports (JCR), o la mera publicaci de l'article en una revista indexada en el Science Citation Index Expanded (SCIE), el Social Sciences Citation Index (SSCI) o l'Arts and Humanities Citation Index (AHCI).

8 Els valors del Journal Impact Factor (JIF) i la divisi dels llistats de revistes en quartils s'aplicaran d'acord amb l'edici del JCR corresponent a l'any de publicaci de cada article, o amb la darrera disponible per a articles recents. En el cas de les revistes no indexades en aquestes tres bases de dades (SCIE, SSCI o AHCI), cal considerar integralment el reconeixement cient fic de la revista dins de la seva rea a partir de la seva pres ncia en bases de dades internacionals d'indexaci i resum (especialment Scopus com a alternativa en indexaci per citacions)

9 , el rigor i l'objectivitat del proc s de selecci dels articles, la exist ncia d'un consell editorial format per especialistes de prestigi reconegut o, de forma molt especial, l'aplicaci d'un proc s d'avaluaci . externa i independent abans de la publicaci . Les publicacions de confer ncies es valoren tenint en compte el proc s de selecci i publicaci de les pon ncies. En la publicaci de llibres es considera la qualitat de l'editorial, tenint en compte l'exig ncia i el rigor cient fic en els processos de selecci dels treballs publicats, el nombre d'autors i el tipus d'aportaci , ja sigui en el conjunt de l'obra, en un cap tol o en diversos, o b en l'edici d'una obra col lectiva.

10 Tamb s'han considerat les obres art stiques en aquells mbits en qu constitueixen un tipus important de producci de Recerca , i se n'ha valorat la qualitat i l'originalitat. En l'avaluaci de les publicacions es considera la qualitat i la quantitat d'aquestes publicacions amb relaci al temps que el candidat ha dedicat a la Recerca . En general, s'ha establert el criteri de valorar especialment la traject ria dels ltims anys. Com a principi general, la qualitat, demostrada mitjan ant par metres objectius i internacionalment acceptats, prevaldr sobre la quantitat.