Example: bankruptcy

DECRET 135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA

DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P gina1 DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYALa Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreresarquitect niques, modificada pel DECRET legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, disposa que el Govern de laGeneralitat haur d'aprovar un Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes dictades en la mat ria i,alhora, faculta el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament raons t cniques i d'efic cia, s'ha consideratconvenient unificar refosa i desplegament en una solanorma.

DECRET 135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to jordianweb.

Tags:

  Dico

Information

Domain:

Source:

Link to this page:

Please notify us if you found a problem with this document:

Other abuse

Transcription of DECRET 135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA

1 DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P gina1 DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYALa Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreresarquitect niques, modificada pel DECRET legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, disposa que el Govern de laGeneralitat haur d'aprovar un Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes dictades en la mat ria i,alhora, faculta el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament raons t cniques i d'efic cia, s'ha consideratconvenient unificar refosa i desplegament en una solanorma.

2 La qual cosa facilita tamb la tasca dels operadors jur dics i professionals i refor a les garantiesdels sectors afectats respecte a l'aplicaci de la norma, aclarint i ordenant un conjunt de disposicions dediversa ndole, disperses i, de vegades, dif cils d' projecte s'ha estructurat seguint parcialment la sistem tica de la Llei 20/1991, per incorporant-hi, am s, altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El DECRET es compon d'onze cap tols, tresdisposicions addicionals, dues disposicions derogat ries, una disposici transit ria i dues disposicionsfinals. Juntament amb aquesta part dispositiva, el DECRET opta per detallar els aspectes m s t cnics de ladisposici en diversos cap tol primer, sota la denominaci de Disposicions directives, recull un conjunt de conceptes generalsnecessaris per a la concreci i delimitaci de les normes que despr s es despleguen.

3 Els cap tols segon,tercer i quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus de barreres arquitect niques, lesurban stiques, les de l'edificaci i les del transport. Aquests cap tols es complementen amb elscorresponents annexos, que detallen les especificacions t cniques barreres a la comunicaci , els criteris d'actuaci de les quals es recullen al cap tol 5, mereixen unaconsideraci especial, ja que respecte a elles es refon i es desenvolupa un dels aspectes m s innovadorsde la Llei, on es concreta el seu vessant de promoci de l' cap tol 6 refon les normes dictades sobre la tarjeta d'aparcament per a vehicles que portin personesamb disminuci , tot i que modifica determinats aspectes de procediment.

4 Per la seva banda, el cap tol 7regula l'acci de foment en mat ria d'accessibilitat i supressi de barreres i, obeint el mandat parlamentari,crea el fons per a la supressi de barreres arquitect niques i la dotaci d'ajudes t cap tol 8 es dedica a les mesures de control i seguiment, que s'efectuar , mitjan ant el conjuntd'actuacions que el DECRET regula, per les diferents administracions p bliques segons l' mbit de lesrespectives compet ncies. El cap tol 9, per la seva part, refon totes les normes existents sobre els rgansde participaci dels diversos sectors implicats o afectats, tant p blics com privats, en els diversos mbitsen qu es desenvolupen les actuacions en mat ria d'accessibilitat i supressi de barreresarquitect darrers cap tols regulen la simbologia i el r gim sancionador.

5 El s mbol internacional d'accessibilitat esrecull al cap tol 10, que es complementa amb un annex descriptiu. Finalment, el cap tol 11 regula el r gimsancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de r gim jur dic de lesadministracions p bliques i del procediment administratiu com , i tamb amb el que estableix el Decretlegislatiu 6/1994, de 13 de juliol, aprovat en virtut de l'habilitaci efectuada per la Llei 2/1994, de 24 demar , de bases de delegaci en el Governper a l'adequaci de les lleis de CATALUNYA a l'esmentada Llei30/1992, i d'acord tamb amb el DECRET 278/1993, de 9 de novembre.

6 Sobre el procediment sancionadord'aplicaci als mbits de compet ncia de la tant, amb els informes del Consell General de Serveis Socials, del Consell Sectorial d'Atenci aPersones amb Disminuci , de la Comissi de Govern Local, del Consell per a la Promoci del'Accessibilitat i Supressi de Barreres Arquitect niques i vist el dictamen de la Comissi Jur dicaAssessora, en aplicaci de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organitzaci , procediment i r gim jur dicde l'Administraci de la Generalitat, a proposta dels consellers de Benestar Social i de Pol tica Territorial iObres P bliques i d'acord amb el Govern, Decreto: DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps.

7 La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P gina2 Cap tol 1. Disposicions 1. aplicaci de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreresarquitect niques, s objecte d'aquest Reglament el desplegament d'aquesta, aix com l'aprovaci de la refosade les normes reglament ries dictades per garantir a les persones amb mobilitat redu da o qualsevol altralimitaci l'accessibilitat i la utilitzaci dels b ns i serveis de la societat i tamb promoure la utilitzaci d'ajudest cniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d'aquestes persones.

8 Mitjan ant l'establimentde les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adre ada a suprimir i evitar qualsevoltipus de barrera o obstacle f sic o 2. mbit d'aplicaci .El que disposa aquest Reglament s d'aplicaci a les actuacions que es realitzin a CATALUNYA en mat riad'urbanisme, edificaci , transport i comunicaci , per qualsevol persona, sigui individual o f sica o b jur dica,p blica o 3. Persona amb limitacions o mobilitat redu S'ent n per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanentment t limitada la capacitatd'utilitzar el medi o relacionar-s' S'ent n per persona amb mobilitat redu da aquella que t limitada temporalment o permanent lapossibilitat de despla 4.

9 Barreres arquitect Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres arquitect niques tots aquells impediments, traveso obstacles f sics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les Les barreres arquitect niques es classifiquen en: Barreres arquitect niques urban stiques (BAU). S naquelles que es troben a les vies i als espais lliures d' s p blic. Barreres arquitect niques en l'edificaci p blica o privada (BAE). S n aquelles que es troben a l'interior delsedificis o en el seu acc s. Barreres arquitect niques en els transports (BAT). S n les que es troben en 5.

10 Barreres en la comunicaci . De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci del'accessibilitat i supressi de barreres arquitect niques, constitueixen barreres en la comunicaci als efectesd'aquest Reglament tots aquells impediments per a l'expressi i la recepci de missatges, sigui percomunicaci directa o a trav s dels mitjans de comunicaci , siguin o no de Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a mitjans de comunicaci tant aquells que tenen perfinalitat la comunicaci personal individualitzada, com tel fon, tel graf, fax o qualsevol altre mitj o instrumentelectr nic, inform tic o telem tic, com aquells que tenen per finalitat la comunicaci de masses, com premsa,r dio, televisi i 6.


Related search queries