Example: bankruptcy

Documents per a l'organització i la gestió dels centres

Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 21/06/2019. ndex Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i 4. prim ria 1 Orientacions per a l'organitzaci del curr culum 4. 2 Compet ncies b siques: identificaci i desplegament 5. 3 Programaci 5. 4 Avaluaci 7. Criteris generals 7. Promoci dels alumnes 9. Activitats de refor d'estiu 9. Prova diagn stica 9. Proves de sis 10. 5 Plans de suport individualitzats (PI) 10. 6 mbit ling stic 10. 7 Coordinaci entre l'educaci prim ria i l'educaci secund ria 12. obligat ria 8 Atenci educativa a tots els alumnes 12. Mesures i suports universals 14. Programaci i metodologia de treball a l'aula 15. Organitzaci del centre: intervenci dels tutors i d'altres docents i 15. del personal educador i auxiliar Acci tutorial 16. Carta de comprom s educatiu 16. Projecte de conviv ncia 17.

l'educació primària. D'acord amb el principi d'escola inclusiva, la concreció i el desenvolupament del currículum han de garantir la coordinació de l'equip per tal de portar a terme les

Information

Domain:

Source:

Link to this page:

Please notify us if you found a problem with this document:

Other abuse

Transcription of Documents per a l'organització i la gestió dels centres

1 Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 21/06/2019. ndex Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i 4. prim ria 1 Orientacions per a l'organitzaci del curr culum 4. 2 Compet ncies b siques: identificaci i desplegament 5. 3 Programaci 5. 4 Avaluaci 7. Criteris generals 7. Promoci dels alumnes 9. Activitats de refor d'estiu 9. Prova diagn stica 9. Proves de sis 10. 5 Plans de suport individualitzats (PI) 10. 6 mbit ling stic 10. 7 Coordinaci entre l'educaci prim ria i l'educaci secund ria 12. obligat ria 8 Atenci educativa a tots els alumnes 12. Mesures i suports universals 14. Programaci i metodologia de treball a l'aula 15. Organitzaci del centre: intervenci dels tutors i d'altres docents i 15. del personal educador i auxiliar Acci tutorial 16. Carta de comprom s educatiu 16. Projecte de conviv ncia 17.

2 Comissi d'atenci a la diversitat 18. Mesures i suports addicionals 19. Suport escolar personalitzat (SEP) 19. Atenci als alumnes nouvinguts i als alumnes de proced ncia 21. estrangera que necessiten suport ling stic i social per accedir al curr culum Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades 29. Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 2/35. Mesures i suports intensius per als alumnes amb necessitats 29. educatives especials Suports intensius per a l'escolaritzaci inclusiva (SIEI) 29. Provisi de suport dels centres d'educaci especial als centres 31. ordinaris i escolaritat compartida Aules integrals de suport (AIS) 32. Els suports intensius a l'audici i el llenguatge (SIAL) a l'educaci 33. infantil i prim ria 9 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del curr culum 34. de l'educaci infantil i prim ria). Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 3/35.

3 Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci . infantil i prim ria 1 Orientacions per a l'organitzaci del curr culum Per a l'organitzaci del curr culum del segon cicle de l'educaci infantil s d'aplicaci el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil aix com les orientacions per al desplegament del curr culum del segon cicle d'educaci infantil. Al web de la XTEC, a l'apartat Educaci infantil (a Curr culum i orientaci ), hi ha un recull de recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquest cicle. El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjan ant el Departament d'Educaci , estableix i desenvolupa el Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci prim ria, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya 6/2006, de 19 de juliol; la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci ; les directrius de la Uni Europea, i tenint en compte el curr culum b sic de l'educaci prim ria.

4 D'acord amb aquestes recomanacions, el Govern fa palesa la import ncia de l'educaci . prim ria en l'adquisici de les compet ncies b siques i dels diferents aprenentatges, en un context d'equitat, per a tots els alumnes. La formaci de ciutadans competents, lliures, cr tics, aut noms, solidaris i responsables s consubstancial amb el progr s en l'escolaritzaci i amb l' xit escolar. L'educaci en el comprom s individual i col lectiu amb l'entorn social, cultural i natural afavoreix l'arrelament a la comunitat i contribueix a construir estils de vida m s lliures, justos i saludables. El curr culum de l'educaci prim ria compr n els objectius de l'etapa, les compet ncies b siques de cada mbit que han d'assolir els alumnes, els continguts i els criteris d'avaluaci de les diverses rees, per cicles, i les orientacions metodol giques i d'avaluaci de cada mbit. El curr culum s'organitza en mbits que agrupen les rees de coneixement que s'han d'impartir en cada nivell de l'etapa, deixant que les fam lies optin per l' rea de valors socials i c vics o l' rea de religi , que tamb s'han d'avaluar.

5 La guia de les activitats educatives escolars n'explicita les intencions i proporciona l nies d'acci adequades als mestres que tenen la responsabilitat ltima de concretar- ne l'aplicaci , procurant desvetllar la motivaci , la curiositat i la imaginaci dels nens. Combina una cultura general mplia amb el treball de les rees necess ries perqu . tots els alumnes adquireixin els aprenentatges per poder actuar amb una capacitat refor ada d'autonomia, criteri i responsabilitat personal. L'etapa d'educaci prim ria consta de hores lectives; d'aquestes, 525 s n d'esbarjo i les restants es destinen als mbits del coneixement (es computen 35. setmanes lectives per curs escolar a ra de 25 hores setmanals, incl s l'esbarjo). La distribuci hor ria m nima i global d'etapa per a cadascun dels mbits s'estableix en l'annex 4 del Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 4/35.

6 L'educaci prim ria. D'acord amb el principi d'escola inclusiva, la concreci i el desenvolupament del curr culum han de garantir la coordinaci de l'equip per tal de portar a terme les actuacions educatives, tant en l'atenci a la diversitat com en els processos d'avaluaci . El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenci educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu regula l'establiment de criteris que orienten l'organitzaci i la gesti dels centres , les mesures i els suports per a l'atenci educativa i per a la continu tat formativa de tots els alumnes. La publicaci De l'escola inclusiva al sistema inclusiu dona orientacions a docents i professionals d'atenci educativa dels centres d'educaci infantil i prim ria. La llengua catalana ha de ser la llengua de comunicaci normalment emprada i d'aprenentatge de refer ncia. s important, per tant, que el mestre o mestra i tot el personal que fa atenci directa als alumnes tingui present que s el model de llengua i que, per tant, la llengua que utilitza s la que aprendran els infants, tant pel que fa a l' s com pel que fa la qualitat ling stica.

7 2 Compet ncies b siques: identificaci i desplegament Per a l'organitzaci del curr culum de l'educaci prim ria s'aplica el Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci prim ria. Al web del Departament d'Educaci , a l'apartat Departament, Publicacions i al web de la XTEC, apartat Curr culum i orientaci , Educaci prim ria, hi ha els Documents d'identificaci i desplegament a l'educaci prim ria. Aquests Documents es presenten amb altres recursos i materials de suport als centres per a la millora de l'adquisici de les compet ncies b siques dels alumnes. Els Documents identifiquen i despleguen les compet ncies b siques de diferents mbits, que els centres han de con ixer i incorporar en les programacions, en la presa de decisions metodol giques i en el disseny de les activitats d'avaluaci . 3 Programaci . La programaci did ctica de totes les etapes ha de fer refer ncia al curr culum vigent a Catalunya i ha de tenir en compte la inclusi i la perspectiva de g nere.

8 El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de segon cicle d'educaci infantil fixa que l'educaci infantil ha d'afavorir el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelaci , que ha de permetre als nens i nenes cr ixer integralment com a persones en el m n actual, amb aprenentatges continuats i progressius, que continuaran en l'etapa d'educaci prim ria amb l'adquisici de les compet ncies b siques. Concreci i desenvolupament del curr culum de l'educaci infantil i prim ria 5/35. Els centres han de preveure en la programaci del segon cicle d'educaci infantil de quina manera contribuiran a desenvolupar les capacitats dels infants mitjan ant propostes el m xim de globalitzades possible i que parteixin de l'inter s i la curiositat dels infants. El Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci . prim ria, fixa com a principal objectiu l'aprofundiment en el model competencial per garantir l'adquisici de les compet ncies b siques dels alumnes en acabar l'etapa obligat ria.

9 Cal planificar, en la programaci , el proc s d'assoliment de les compet ncies, avaluar- ne el proc s, reconduir-lo si cal, i valorar peri dicament el grau aconseguit. Per aix cal fer una bona selecci i combinaci dels continguts de diferents rees de coneixement establir les estrat gies metodol giques que portin a un coneixement d'aquests continguts d'una manera m s contextualitzada, m s conscient i m s raonada; prendre decisions en aspectes d'organitzaci del temps, de les agrupacions d'alumnes i de les interaccions que s'estableixen, i tamb planificar les activitats d'aprenentatge fora de l'horari lectiu (deures). Les activitats d'aprenentatge s'han fer dins l'horari lectiu amb el mestre o mestra i han de ser adequades a l'edat dels alumnes i a les necessitats individuals, tot evitant elements discriminatoris. Fora d'aquest horari, es poden plantejar activitats amb l'objectiu de motivar l'alumne. Les activitats fora de l'horari lectiu han de contribuir al desenvolupament de l'autonomia personal (gesti del temps, autoregulaci , presa de ) i ser significatives per a l'aprenentatge: poden consistir en la realitzaci d'activitats d'observaci i de contrast d'elements propers a la realitat de l'alumne, de cerca d'informaci , d'indagaci , de lectura, de participaci en activitats culturals, art stiques, que complementin els aprenentatges de l'aula.

10 S'ha d'evitar la realitzaci de tasques repetitives, no contextualitzades o d'una durada excessiva. En tot cas, les activitats fora de l'horari lectiu no haurien de substituir all . que els docents tenen en el seu programa i que no tenen temps de tractar a classe. Els equips docents tenen la responsabilitat de coordinar i regular aquestes activitats de manera que tinguin sentit per a l'alumne i es respectin les necessitats de descans dels alumnes, el temps de lleure i la conviv ncia familiar. El Departament tamb t a disposici de mestres i equips docents el document Programar per compet ncies a l'educaci prim ria, que s un recull de materials que faciliten el debat pedag gic per millorar els aprenentatges dels alumnes i la formalitzaci de la programaci de l'aula i de l'escola, mitjan ant El curr culum a l'escola i a l'aula. Enguany el Departament d'Educaci posa en marxa un pla per ajudar els centres educatius a potenciar i visibilitzar la igualtat de g nere i la coeducaci.


Related search queries