EL PATRIMONI DELS ENS LOCALS. ARQUITECTES

1 EL PATRIMONI DELS ENS LOCALS. PATRIMONIS ESPECIALS. I. CLASSIFICACI I S DEL PATRIMONI DELS ENS LOCALS. 1. INTRODUCCI . El PATRIMONI de les Administracions locals catalanes es classifica en b ns de domini p blic, bens comunals i b ns patrimonials. A la vegada els primers es subdivideixen en b ns afectats a un s p blic i b ns afectats a un servei p blic (art. 3 del Reglament del PATRIMONI dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d'octubre; en endavant RP)1. En la legislaci de l'Estat els b ns comunals no constitueixen una categoria independent, sin que formen part del domini p blic municipal (article 2 del Reglamento de Bienes de las Entidades Locales, aprovat per RD 1372/1986, de 13 de juny, en endavant RBEL); el mateix criteri utilitza l'article 4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del PATRIMONI de les Administracions P bliques (LPAP) que, com s sabut, entr en vigor el de febrer de 2004.

2 S n b ns i drets de domini p blic els que, essent de titularitat p blica, es troben afectats a l' s general o al servei p blic, aix com aquells als que una llei atorga expressament el car cter demanial (art. LPAP); tamb s n b ns de domini p blic els immobles propietat de l'ens local on t la seva seu la corporaci i aquells en qu s'allotgen els seus rgans i serveis. Finalment, estan tamb subjectes a aquest r gim els drets reals locals sobre b ns que pertanyen a altres persones, si es troben en algun dels anteriors sup sits (art. 3 RP). La gesti i administraci dels b ns i drets demanials s'ajustar als principis que expressa l'article 6 LPAP: a) inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat. b) adequaci i sufici ncia per servir l' s general o el servei p blic. c) aplicaci efectiva a l' s general o al servei p blic. d) dedicaci preferent a l' s com front al seu s privatiu. e) exercici diligent de les prerrogatives legals per garantir llur conservaci.

3 F) identificaci i control a trav s d'inventaris o registres adequats. g) cooperaci i col laboraci entre les Administracions P bliques. Els aprofitaments comunals nom s es donen en l'esfera municipal; es tracta d'un aprofitament que es limita als ve ns del municipi. S n b ns comunals els que pertanyen als municipis i entitats municipals descentralitzades (article 6 RP); les facultats sobre aquests b ns s n compartides, de manera que correspon al com . dels ve ns l'aprofitament, com a dret real administratiu de gaudi, i als ens locals la seva administraci i conservaci . L'article del Text ref s de r gim local, aprovat per RDL 781/1986, de 18 d'abril (TRRL), per evitar que s'abusi de la condici de ve , que com se sap s'adquireix pel mer empadronament, utilitza un 1. Cal tenir tamb presents els articles 199 al 233 del Text ref s de la Llei municipal i de r gim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril (TRLMC).

4 1. mecanisme de limitaci del gaudi i aprofitament dels b ns comunals a trav s d'ordenances locals de consuetud que facin exigibles determinades condicions d'arrelament, vinculaci i perman ncia, ordenances que es sotmeten a aprovaci . per l'Administraci auton mica, activa o consultiva. D'acord amb l'article LPAP s n b ns i drets de domini privat o patrimonials els que, essent de titularitat de les Administracions P bliques, no tinguin el car cter de demanials. La gesti i administraci d'aquests b ns, estableix l'article 8, s'ajustar . als principis seg ents: a) efici ncia i economia en la seva gesti . b) efic cia i rendibilitat en la seva explotaci . c) publicitat, concurr ncia i objectivitat en adquisici , alienaci i explotaci . d) identificaci i control a trav s d'inventaris o registres adequats. e) col laboraci i coordinaci entre Administracions per optimitzar s i rendiment. Tot i els anteriors principis d'efic cia, efici ncia i economia en la gesti i explotaci.

5 De b ns patrimonials, no podem oblidar que a Catalunya l'article RPEL prima la rendibilitat social per damunt de la rendibilitat econ mica, quan els ens locals puguin motivar la concurr ncia de raons que aix ho justifiquin, com ara les seg ents: a) prestaci de serveis socials b) promoci i reinserci socials, c) activitats culturals i esportives, d) promoci urban stica, e) foment del turisme, f) ocupaci del temps lliure, g) altres an logues. En canvi, d'acord amb l'article LPAP, no s'entenen inclosos en el PATRIMONI de les corporacions locals: a) el diner, els valors, els cr dits i la resta de recursos financers de la seva hisenda ni, b) en el cas de les entitats p bliques empresarials i entitats an logues, els recursos que constitueixen llur tresoreria. Es tracta d'una norma que positivitza el que ja havia declarat el Tribunal Constitucional en la seva STC 166/1998, de 15 de juliol que estableix en el seu FJ.

6 10 una clara separaci n entre el patrimonio de las entidades locales y la hacienda local. Recordem que l'anterior STC declar la inconstitucionalitat de l'inc s b ns en general de l'article de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals (LHL); es tractava d'acabar amb l' mbit d'immunitat que 2. comportava la inembargabilitat de tots els b ns en general de les entitats locals2;. el Tribunal Constitucional, en efecte, consider en el FJ 5 de la sent ncia que el privilegi de la inembargabilitat dels b ns en general podia menystenir el dret a la tutela judicial efectiva de l'article de la Constituci (CE). Aquesta sent ncia comport una ulterior modificaci d'aquest article, operada per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, d'acompanyament, que afeg a continuaci del seu redactat inicial el seg ent: excepte quan es tracti de b ns patrimonials no afectats a un s o servei p blic. Aquest article, d'igual manera que el 173 RP, ha quedat redactat des d'aleshores, aix : Les autoritats judicials i administratives no podran despatxar manaments d'execuci ni provisions d'embargament contra els drets, fons, valors i b ns de les Entitats Locals ni exigir-los fiances i dip sits, excepte quan es tracti de b ns patrimonials no afectats a un s o servei p blic.

7 Cal, doncs, concloure que els b ns patrimonials no afectats a un s o servei p blic s n embargables, i els afectats no. En opini de Luis Chac n3 s n b ns patrimonials afectats a un s o servei p blic, com a m nim, els seg ents: a) els b ns que constitueixen els patrimonis p blics del s l i d'habitatge, conforme als articles 153 a 162 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que aprova el Text ref s de la llei d'urbanisme de Catalunya (TRLUC). b) els cedits en precari per a destinar-los a fins d'utilitat p blica o d'inter s social, sempre en benefici d'interessos de car cter local, en els termes de l'article RP. Aquestes cessions nom s es poden fer a: - altres Administracions, - entitats p bliques o - entitats privades sense nim de lucre c) les accions, aix s, quotes, parts al quotes i t tols representatius del capital d'empreses mercantils, en els termes de l'article 10 RP. d) el diner -que en opini de l'al ludit autor no podia considerar-se b patrimonial i ara confirma l'article LPAP; tampoc no s embargable.

8 El fet que el diner no pugui considerar-se PATRIMONI , strictu sensu, entenem que no enerva l'acci subrogat ria ve nal, a la que ens referirem en el moment oport , que consagra l'article de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del r gim local (LRBRL), quan es tracti de fer efectiva l'exig ncia de responsabilitat 2. En id ntics termes inconstitucionals s'expressa tamb l'article RP quan declara que cap tribunal, jutge o autoritat administrativa no pot dictar provisi d'embargament ni tramitar manament d'execuci . contra els b ns i els drets del PATRIMONI dels ens locals ni contra les seves rendes, fruits o productes. 3. CHAC N ORTEGA, L. La embargabilidad de los bienes patrimoniales de los entes locales a la luz de las sentencias del Tribunal Constitucional 166/1998, de 15 de julio y 201/1998, de 14 de octubre. Seminari impartit a l'EAPC. Del mateix autor pot consultar-se Manual de procedimiento y formularios de bienes, derechos y acciones para Ayuntamientos, Volum I, Bayer Hnos.

9 Barcelona - 1998. P gs. 503 a 514. 3. patrimonial a les autoritats i personal al servei de les Administracions P bliques, una vegada aquestes haguessin indemnitzat a tercers, en els termes de l'article 145. de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora del r gim jur dic de les Administracions P bliques i del procediment administratiu com (LRJPAC); no en va, tant l'article LRBRL com el LRJPAC es refereixen a l'exercici de les accions necess ries per a la defensa dels seus b ns i drets. Els b ns auton mics s'han vingut regulant per la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de PATRIMONI de la Generalitat de Catalunya i pel seu Reglament, aprovat per Decret 323/1983, de 14 de juliol, on es distingeix entre un s general, un s general amb circumst ncies especials i un s privatiu, aquest darrer amb instal lacions i obres permanents i no permanents arts. 65 i ss. Avui, el Decret Legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text ref s de la Llei de PATRIMONI de la Generalitat de Catalunya, ha vingut a substituir la primera.

10 Aquesta darrera norma ha sofert una modificaci recent, introdu da per la Llei 21/2005, de 29 de desembre, que permet que les cessions de b ns entre Administracions P bliques s'instrumentin a trav s de document administratiu, sense la necessitat d'intervenci notarial. El PATRIMONI de l'Estat, que tampoc no estudiem, es regula en la LPAP, la disposici . derogat ria nica de la qual ha derogat el Text articulat de la Llei de PATRIMONI de l'Estat (Decret 1022/1964, de 15 d'abril); la nova norma ens interessa per la seva naturalesa essencialment b sica o d'aplicaci general (disposici final segona) i, per tant, aplicable tamb a l'Administraci Local i entitats de dret p blic vinculades o dependents d'ella (article ). s per aix que dedicarem una atenci especial als seus articles de car cter b sic4, aix s, el com denominador normatiu que, sense esgotar la mat ria i reservant un mbit al desenvolupament dels Parlaments Auton mics, consagra l'inter s general de l'Estat en l' mbit del PATRIMONI de les Administracions P bliques.