Estudi-informe sobre les competències municipals en ...

1 Estudi-informe sobre les compet ncies municipals en mat ria d'educaci , salut i serveis socials a Catalunya despr s de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de l'Administraci Local RAFAEL JIM NEZ ASENSIO. Catedr tic de Dret Constitucional Barcelona, 11 de maig de 2015. ndex INTRODUCCI 5. 1. Objecte del Projecte 6. PART PRIMERA: EL SISTEMA DE COMPET NCIES municipals DESPR S DE. L'ENTRADA EN VIGOR DE LA LERSAL: ELEMENTS SUBSTANTIUS 7. I. Presentaci 8. II. Les compet ncies municipals pr pies. 8. III. Les compet ncies atribu des per delegaci . 14. IV. Les compet ncies municipals "disponibles" (compet ncies diferents de les pr pies o de les atribu des per delegaci ). 15. V. Els problemes de transitorietat en el cas de les compet ncies impr pies o "volunt ries" a la normativa b sica: l'article 57 bis de l'LBRL i la disposici addicional novena de la LERSAL.

2 L'adaptaci de la disposici addicional novena en la legislaci catalana: el Decret llei 4/2014, de 22 de juliol. 22. VI. Algunes q estions sobre la disposici addicional novena de la LRSAL 25. VII. Algunes observacions sobre l'adaptaci de les previsions recollides per la disposici . addicional novena LERSAL a Catalunya: el Decret-llei 4/2014, de 22 de juliol, de mesures urgents per adaptar els convenis, acords i els instruments de cooperaci subscrits entre l'Administraci de la Generalitat i els ens locals de Catalunya a la disposici addicional novena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalitzaci i sostenibilitat de l'Administraci local. 26. PART SEGONA: LES COMPET NCIES municipals EN MAT RIA D'EDUCACI , SALUT I SERVEIS SOCIALS A LA LERSAL. 29. QUADRE COMPARATIU DE LES COMPET NCIES municipals EN MAT RIA. D'EDUCACI , SALUT I SERVEIS SOCIALS ABANS I DESPR S DE LA LERSAL 30.

3 I. Introducci 35. II. Compet ncies municipals pr pies en mat ria d'educaci , salut i serveis socials despr s de la LERSAL. 36. III. La disposici addicional quinzena LERSAL: la pretesa assumpci de les compet ncies municipals relatives a l'educaci per la Generalitat de Catalunya 40. IV. La disposici transit ria primera de la LERSAL: assumpci per les comunitats aut nomes de compet ncies municipals relatives a la salut. 42. V. La disposici transit ria segona de la LERSAL: Assumpci per les comunitats aut nomes de les compet ncies municipals relatives a serveis socials. 44. PART TERCERA: LES COMPET NCIES municipals EDUCATIVES EN LA. LEGISLACI SECTORIAL CATALANA I EL SEU CONTRAST AMB LA LERSAL. 47. I. Marc general de les compet ncies educatives en la legislaci sectorial 48. II. Centres d'ensenyament obligatori o gratu t: educaci infantil (segon cicle), prim ria, secund ria i formaci professional.

4 56. III. L'educaci infantil de primer cicle: la problem tica de les escoles bressol i de les llars d'infants. 60. IV. Centres d'educaci especial 64. V. Escoles de m sica 70. VI. Conservatoris de m sica 77. VII. Escoles d'art i disseny 83. PART QUARTA: LES COMPET NCIES municipals EN MAT RIA DE SERVEIS. SOCIALS DESPR S DE LA LERSAL 89. I. Els Serveis Socials regulats per la LERSAL. 93. II. En quina mesura la LERSAL afecta les compet ncies municipals en mat ria de serveis socials segons la legislaci sectorial catalana. 97. PART CINQUENA: COMPET NCIES municipals EN MAT RIA DE SALUT. DESPR S DE LA LERSAL 109. I. Plantejament: legislaci sectorial en mat ria de salut i compet ncies dels municipis. 110. II. Com incideix la LERSAL sobre les compet ncies municipals en mat ria de salut 114. Introducci . 06 Introducci . OBjECTE DEL PROjECTE.

5 Per part de la Secretaria General de la Federaci de Mu- l'esmentada Llei, les quals conformen un dels punts cr tics nicipis de Catalunya se sol licita l'elaboraci d'un estudi d'aquest nou model dissenyat pel legislador b sic. que tingui per objecte analitzar com queden les compe- Plantejat el problema en aquests termes i un cop realitzat t ncies dels municipis catalans despr s de l'entrada en vi- aquest enfocament inicial, es dur a terme l'an lisi puntual gor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalit- de cada sector material, amb totes les complexitats deri- zaci i sostenibilitat de l'Administraci Local (LERSAL), en vades de la legislaci sectorial pr pia de Catalunya i del tres mbits materials espec fics: seu encaix amb les disposicions normatives d'aquest nou Educaci marc normatiu b sic. Serveis Socials Per tant, l'esquema de desenvolupament del present Es- Centres de Salut tudi ser el que es detalla a continuaci : Aquest Estudi podria centrar-se nom s en el que eren an- El sistema de compet ncies municipals despr s de teriorment compet ncies municipals pr pies dels ajunta- l'entrada en vigor de la LERSAL: elements substantius.

6 Ments en aquest tipus d' mbits, de conformitat amb el que Les compet ncies municipals en mat ria d'educaci , estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases de r gim local de salut i de serveis socials regulades a la LERSAL. (LBRL) i en el Text ref s de la Llei municipal i de r gim local Les compet ncies municipals educatives en la legis- de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 laci sectorial catalana i el seu contrast amb la LER- d'abril (TLMRLC), comparant com queden recollides aques- SAL. tes compet ncies anteriors en el nou sistema competencial Les compet ncies municipals de centres de salut en dissenyat a partir de l'entrada en vigor de la LERSAL. la legislaci sectorial catalana i el seu contrast amb la No obstant aix , aquesta perspectiva del problema ens LERSAL. faria perdre molts matisos i, sobretot, no s'endinsaria en Les compet ncies municipals de serveis socials en la una s rie d' mbits materials desenvolupats pels ajunta- legislaci sectorial catalana i el seu contrast amb la ments de Catalunya, ja sigui com a compet ncies atribu - LERSAL.

7 Des pel legislador sectorial catal o, si escau, com a acti- Conclusions: Resum-Executiu vitats complement ries, amb t tol en l'article 28 LBRL o en bviament, tal com indica l'enunciat d'aquest treball, es l'article 71 del TRLMRLC. tracten exclusivament les compet ncies dels municipis ca- Aquesta perspectiva limitada significaria, per exemple, re- talans, per tant no s'analitza el problema des de la perspec- duir l'an lisi de les compet ncies educatives (probable- tiva d'un altre tipus d'entitats, com ara les comarques o, es- ment un dels espais materials de major complexitat) i no pecialment, les diputacions provincials, encara que s'hauran ens aportaria un enfocament correcte d'aquesta cartera de fer algunes refer ncies obligades necess riament a de serveis educatius municipals i dels problemes suscitats aquestes entitats supramunicipals al llarg de l'Estudi.

8 Per als ajuntaments. Per tant, l'enfocament d'aquest estudi parteix d'una an lisi d'aquestes compet ncies esmentades des d'una perspec- tiva ampliada; s a dir, no nom s es duu a terme el tracta- ment de les compet ncies "pr pies", sin tamb de les "delegades" i de les "diferents de les pr pies i de les atri- bu des per delegaci ", les quals aqu anomenem "dispo- nibles" o "facultatives". Aquest enfocament ens obliga a abordar en primer lloc una s rie de consideracions generals sobre el sistema de compet ncies municipals dissenyat a la LERSAL. Aquest s el pressup sit de partida per endinsar-se despr s en l'an lisi de la regulaci espec fica d'aquestes mat ries en la LERSAL, particularment en la disposici addicional quin- zena i en les disposicions transit ries primera i segona de Part primera: el sistema de compet ncies municipals despr s de l'entrada en vigor de la Lersal: elements substantius 08 Part primera PRESENTACI.

9 Abans d'abordar el tractament de les compet ncies espe- c fica. Aquesta q esti ser tractada en la part segona d'a- c fiques en l' mbit dels serveis educatius, de salut i serveis quest Estudi-informe . Ens remetem al que all hem dit. socials prestats pels municipis, cal afrontar l'an lisi, encara El tractament del marc general de compet ncies munici- que sigui amb car cter general, de quin s el sistema de pals el desenvoluparem a trav s dels seg ents punts: compet ncies municipals que regeix a partir de l'entrada Compet ncies pr pies en vigor de la LERSAL, ja que aquesta q esti s merament Compet ncies delegades instrumental, per d'una import ncia cabdal per resoldre Compet ncies diferents de les pr pies i de les atribu - totes i cadascuna de les q estions que se suscitaran en des per delegaci , a les quals anomenarem disponi- aquest complex tema.

10 Bles o facultatives Analitzarem, per tant, una s rie d'elements clau de la cons- L'article 57 de l'LBRL. trucci conceptual del sistema de compet ncies munici- La disposici addicional novena de la LERSAL. pals despr s de la LERSAL, aix com d'altres temes que te- I, finalment, unes consideracions generals sobre el De- nen relaci estreta amb aquesta mat ria i que tamb estan cret llei 4/2014, de 22 de juliol, de la Generalitat de Ca- recollits per l'esmentada norma. Aix no s obstacle per- talunya. qu , despr s d'aquest plantejament general del problema, Vegem aquestes q estions, encara que sigui a grans trets, no haguem de dur a terme una an lisi sobre com es regulen ja que els detalls de molts problemes seran tractats en l'a- les compet ncies educatives, de salut i de serveis socials n lisi de cada compet ncia municipal objecte d'aquest Es- per la pr pia LERSAL, ja que tenen una configuraci espe- tudi-Informe.