Hàbits Hàbits esportius a Catalunya esportius a Catalunya

1 H bits esportius a ESTUDISH bits esportius a 115/5/09 12:51:0115/5/09 12:51:01H bits esportius a ESTUDISE dici :Generalitat de CatalunyaSecretaria General de l EsportInstitut Nacional d Educaci F sica de CatalunyaObservatori Catal de l de l Estadi s/n 08038 Barcelona1a edici : maig de 2009 Autoria: N ria Puig, Anna Vilanova, Eduard Ingl s i David MayoAssessorament ling stic: Uni de Federacions Esportives de CatalunyaDisseny gr fi c i maquetaci : Pixel Comunicaci Tiratge: 100 exemplarsISBN: 978-84-393-7932-4 Dip sit legal: B: : Gr fi ques Duran45 ndex1. ALGUNS ACLARIMENTS INICIALS SOBRE ELS H BITS esportius A Catalunya .. 7 Les enquestes sobre h bits esportius a Catalunya .. 8 Catalunya i la seva heterogene tat esportiva.

2 11 El sistema obert de l esport ..132. ELS COMPORTAMENTS DAVANT L ESPORT ..17 Valoraci social de l esport: el lloc ocupat en el temps lliure i l inter s ..18 La pr ctica de l esport .. 20 Les activitats m s practicades .. 22 La organitzaci de l esport .. 28 La no pr ctica i l abandonament de l esport .. 32 A manera de recapitulaci interm dia .. 343. DIFER NCIES I DESIGUALTATS EN ELS COMPORTAMENTS DAVANT L ESPORT ..37 Homes, dones i esport: les difer ncies segons el g nere .. 39 A cada edat un esport i una manera de fer-lo .. 45 Les persones amb nivells d instrucci elevats incorporen m s l h bit esportiu ..52 Grand ria dels municipis i pr ctica esportiva.

3 55 Recapitulaci ..57 Taules complement ries del cap tol .. 604. OPINIONS A L ENTORN DE L ESPORT .. 65 La dimensi subjectiva dels comportaments davant l esport .. 67 L esport en la societat .. 73 s i opinions de l oferta p blica ..75 Recapitulaci ..875. EL CONSUM DE L ESPORT .. 89 Participaci en activitats d esport per a tothom ..91 El consum de productes esportius .. 96 Mitjans de comunicaci i esport .. 99 Freq entaci d espectacles esportius ..109 Recapitulaci .. 1126. CONCLUSIONS .. 1157. FONTS DOCUMENTALS .. 1198. ANNEXOS ..127 Carta Europea de l esport per a tothom 1975 ..12861 Alguns aclariments inicials sobre els h bits esportius de la poblaci a Catalunya7 Aquest primer cap tol de l informe sobre els h bits esportius de la poblaci a Catalunya1 es dedica a fer uns aclariments necessaris per poder entendre les explicacions que v nen despr s.

4 Per fer aix els aclariments es divideixen en tres apartats. En el primer, s explica l enquesta en qu s ha basat l estudi i es compara amb d altres que anteriorment s havien fet a Catalunya . A continuaci , es fan algunes refer ncies a la tradici esportiva de Catalunya , la qual resulta d una evoluci social, pol tica i econ mica concreta i que explica, al nostre entendre, les maneres de fer esport o de no fer-ne . Finalment, tamb per entendre el perqu d aquestes maneres, cal fer refer ncia a l anomenat sistema obert de l esport, concepte amb el qual es caracteritza l esport contemporani. 1L estructura b sica del document s la mateixa que N ria Puig i Miquel Campomar varen fer servir per a un informe similar sobre les Illes Balears l any 2003 (Puig & Campomar, 2003).

5 8 Cap tol Les enquestes sobre h bits esportius a CatalunyaL informe que es presenta en aquest llibre es basa en l enquesta que va fer el Centro de Investigaciones Sociol gicas (CIS) l any 2005 sobre els h bits esportius de la poblaci espanyola, sota la direcci de Manuel Garc a Ferrando, catedr tic de Sociologia de la Universitat de Val ncia i amb el fi nan ament del Consejo Superior de Deportes. Ell ha estat el responsable de totes les enquestes fetes des de l any 1980 en el conjunt d Espanya sobre els h bits esportius de la poblaci (Garc a Ferrando, 1982, 1986, 1991, 1997, 2001 i 2006). El q estionari s igual al que s ha fet servir en ocasions anteriors, tot i que s han fet les modifi cacions que el pas dels anys ha recollida de dades tingu lloc entre el 18 de mar i el 25 d abril de 2005.

6 La poblaci enquestada eren homes i dones d entre 15 i 74 anys. At s que a l escola l esport s una activitat obligat ria, a les enquestes mai no es t en compte la poblaci en etapa d escolaritzaci obligat ria perqu les seves respostes desvirtuarien els resultats. Nom s es consideren les persones que practiquen esport volunt riament, no per obligaci .A m s de la mostra de tot Espanya, a fi i efecte que els resultats de Catalunya fossin representatius per si mateixos, se n ha fet una ampliaci de 915 subjectes3. L afi xaci s proporcional. El procediment de mostreig ha tingut moltes etapes i ha estat estratifi cat per conglomerats, amb selecci de les unitats prim ries de mostreig (municipis) i de les unitats secund ries (seccions) de manera aleat ria proporcional, i de les darreres unitats (individus) per rutes aleat ries i quotes de sexe i edat.

7 Els estrats s han format a partir de la mida de l h bitat dividit en diferents categories. L error mostral s per un nivell de confi an a del 95,5%, i el marge d error, de +/- 1,11% pel conjunt de la mostra i en el sup sit de mostreig aleatori simple. 2 Pot trobar-se el model de q estionari a: a n y 2 0 0 5 e l Consejo Superior de Deportes va finan ar ampliacions de les mostres per a totes les comunitats aut nomes perqu els resultats fossin representatius en cadascuna, i els va lliurar les dades perqu , si ho desitjaven, en poguessin fer l an lisi i donar-li l s que es consider s inicials9 Tot i que s la darrera enquesta duta a terme a Catalunya , conv aclarir que no s l nica. L any 1990 la Secretaria General de l Esport (SGE) en va fer una, amb un q estionari una mica diferent, la qual es va repetir el 1998 i el 2004 (Secretaria General de l Esport, 1990, 1998 i 2004).

8 En les dues ltimes ocasions, el q estionari ha estat m s curt i s ha centrat sobretot en les preguntes que podien afectar l s dels espais de pr ctica esportiva. La fi nalitat d aquestes enquestes era proporcionar informaci per a l elaboraci del PIEC (Pla director d instal lacions i equipaments esportius de Catalunya ), que es pot consultar a Per tant, hi ha m s d una enquesta, i aix t conseq ncies en els resultats perqu els q estionaris s n diferents. En efecte, hem observat que hi ha certes variacions en els ndexs de pr ctica i d altres informacions. Ens sembla necessari fer algun comentari al respecte, perqu no es presti a confusions aspecte que d entrada ja pot explicar difer ncies s la manera de realitzar l enquesta.

9 La de la SGE fou telef nica, mentre que la del CIS fou cara a cara: l equip enquestador va fer les enquestes directament amb les persones que componien la mostra. Se sap que la manera en qu es duu a terme el treball de camp pot afectar els resultats fi nals (Bosch & Torrente, 1993).Aix mateix, la manera de demanar si es fa esport o no i els criteris en la seva defi nici no s n iguals, la qual cosa tamb explica les difer ncies que hi ha entre una enquesta i l altra. Segons l enquesta de la SGE fa esport de manera regular (un o m s cops a la setmana) un 44,55% de la poblaci , mentre que a la del CIS practica un o diversos esport un 43% (no contempla, de moment, la freq ncia de pr ctica). La difer ncia s d un 1,55%.

10 Ara b , a l enquesta de l SGE s introdueix un nou concepte de practicants mitjan ant el qual es fa refer ncia a les persones que fan activitat f sica per que no es consideren esportistes (pr ctica no interioritzada). Es tracta d un 31,48% 10 Cap tol 1de la poblaci . De quina manera s ha pogut obtenir aquesta informaci ? En lloc de demanar a les persones si feien esport o no se ls proposava una llista d activitats i havien de dir si n havien practicat alguna almenys un cop a la setmana durant els darrers dotze mesos. En total, segons aix , fan esport i activitat f sica a Catalunya un 76,03% de les persones. Pot ser que, entre una enquesta i l altra, la difer ncia sigui tan gran? En realitat no. La q esti clau s qu s ent n per esport en una enquesta i en l altra.