Example: biology

Pesos mides i mesures I - fundacionoguera.com

FUNDACI NOGUERAESTUDIS, 46 Pesos , mides I MESURESAL PRINCIPAT DE CATALUNYA I COMTATS DE ROSSELL I CERDANYA A FINALS DEL SEGLE XVI (1587-1594) VOLUM IEstudi i edici a cura deFRANCESC TEIXID I PUIGDOM NECHBARCELONA, 2008 Francesc Teixid i Puigdom nech, 2008 Edita: Pag s Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida edici : desembre de 2008 ISBN de l obra completa: 978-84-9779-729-0 ISBN del volum I: 978-84-9779-730-6 Dip sit legal: : Arts Gr fiques Bobal , S LtextosedievalscatalansSUMARIPr leg .. 9 Introducci .. 11 El document .. 15 Singularitat .. 19 Interpretaci i transcripci.

fundaciÓ noguera estudis, 46 pesos, mides i mesures al principat de catalunya i comtats de rossellÓ i cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594) volum i estudi i edició a cura de

Tags:

  Resume

Information

Domain:

Source:

Link to this page:

Please notify us if you found a problem with this document:

Other abuse

Transcription of Pesos mides i mesures I - fundacionoguera.com

1 FUNDACI NOGUERAESTUDIS, 46 Pesos , mides I MESURESAL PRINCIPAT DE CATALUNYA I COMTATS DE ROSSELL I CERDANYA A FINALS DEL SEGLE XVI (1587-1594) VOLUM IEstudi i edici a cura deFRANCESC TEIXID I PUIGDOM NECHBARCELONA, 2008 Francesc Teixid i Puigdom nech, 2008 Edita: Pag s Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida edici : desembre de 2008 ISBN de l obra completa: 978-84-9779-729-0 ISBN del volum I: 978-84-9779-730-6 Dip sit legal: : Arts Gr fiques Bobal , S LtextosedievalscatalansSUMARIPr leg .. 9 Introducci .. 11 El document .. 15 Singularitat .. 19 Interpretaci i transcripci.

2 24 Altres fonts .. 31 Les mesures a Catalunya segons el document .. 32 Vegueria de Barcelona .. 73 Vegueria de Lleida .. 167 Vegueria de Tarragona .. 289 Vegueria de Vic .. 337 Vegueria de Besal .. 405 Una de les dificultats amb qu ha topat sovint la recerca hist rica ha estat la de poder con ixer amb precisi els valors del Pesos , les mides o les mesures dels productes i dels espais que s estudien, i m s quan es tracta de fer-los comparables amb els d indrets diferents, ja que la diversitat local ha estat immensa. Sobre una her ncia majorit riament romana i prou unificada, l poca medieval va suposar la particularitza-ci de la metrologia i aix pr cticament fins a finals del segle XIX amb l adopci internacional del sistema m tric decimal, iniciat a Fran a un segle abans.

3 A Catalunya la preocupaci per l homogene tzaci data del segle XIII, per fou a les corts de Monts de 1585 quan es plante-j la unificaci entorn de les unitats de mesura emprades a la ciutat de Barcelona. L enquesta realitzada poble per poble per assolir aquell objectiu s el motiu del treball que ara es n diversos els estudis que han emprat els volums d aquella do-cumentaci , alguns de forma general, altres fixant-se en algunes rees determinades. Sens dubte que el treball m s complet fins ara era el de C. Alsina, G. Feliu i L. Marquet, Pesos , mides i mesures dels Pa sos Catalans (1990), amb una bona sistematitzaci i una doble organitzaci de la informaci que resultava ben til, primer per unitats i despr s seguint el nomencl tor de poblacions.

4 El treball de Francesc Teixid , que tinc el goig de presentar, su-posa un nou pas en l aprofitament d aquella riqu ssima documentaci . L estudi llarg i acurat de l autor ha perm s una revisi a fons que ha comportat detectar algunes insufici ncies en les transcripcions i en les corresponents edicions. D altra banda, s han contrastat les dades amb un altre tipus de documentaci , de manera que s han pogut comprovar algunes confusions d interpretaci que s havien com s llibre aporta una altra novetat molt significativa, es tracta de la refer ncia a les mesures de fruita seca, llegums, sal i cal , que, tot PR LEG10 FRANCESC TEIXID I PUIGDOM NECHi que estaven incloses en la documentaci , no havien estat transcrites sistem ticament.

5 En aquest darrer aspecte, per tal de poder verificar el valor quantitatiu i la seva equival ncia corresponent, m s enll del document, s ha portat a terme la localitzaci i la reconstrucci de les mesures que hi apareixen. D aquesta manera, els aspectes quantitatius s han pogut contrastar amb els trets qualitatius que es desprenien de les descripcions de cada unitat. Aquest treball paral lel, el documental i el material, d na un nivell de fiabilitat dels resultats molt m s ele-vat. Finalment, s han realitzat ndexs de mesures i de topon mia que resulten essencials per facilitar la consulta. L edici documental, com ho s en bona mesura el cas que ens ocupa, encara est poc considerada en certs mbits i per aquesta ma-teixa ra resulta de dif cil publicaci.

6 Tot i que des de la perspectiva del que ha de ser la tasca de l historiador, la interpretaci dels fets o de les distintes realitats s efectivament l objectiu fonamental de l ofi-ci, s tamb inq estionable la import ncia de l edici de documents, amb el corresponent estudi introductori, ja que esdev un treball de base, d infraestructura, indispensable per poder realitzar posteriorment qualsevol an lisi aprofundida en diferents tot, a Catalunya es disposa d un conjunt de publicacions molt valuoses, reconegudes internacionalment, que tenen com a objec-tiu l edici de documents. Serveixin d exemple l anuari Arxiu de Textos Catalans Antics (IEC), l edici de dietaris com els del Consell de Cent de Barcelona o els de la Generalitat de Catalunya, la col lecci de Textos Jur dics Catalans, les col leccions de la Fundaci Noguera o el bon nombre de llibres o dietaris de pagesos, menestrals i fins i tot de privilegiats.

7 Es tracta, doncs, d una contribuci excel lent a la recerca hist rica que no nom s conv que continu , sin que cal intensificar amb la major facilitat que actualment aporten els sistemes de digita-litzaci , com s el cas d algunes publicaci del treball de Francesc Teixid s la culminaci d una recerca de llarga durada que partia d una preocupaci hist rica i etnogr fica pel seu entorn m s immediat del Vall s, en el qual, malgrat el temps transcorregut d aplicaci del sistema m tric, encara s utilitzen popularment les refer ncies a les mesures antigues, tot i que estan en vies d extinci pel trasp s de la gent m s gran. Per l estudi no s ha limitat a la comarca sin que ha esdevingut una aportaci de conjunt al patrimoni cultural del Principat i de la Catalunya Nord.

8 Una obra, doncs, que ens acosta a un document de gran valor i que facilitar les recerques posteriors. Jaume DANT I RIUINTRODUCCI El Sistema M tric Decimal es va fixar el 22 de juny de 1799 a Par s quan es van dipositar a la seu de l Assemblea Nacional els patrons de les dues magnituds que el formaven: el metre per a la longitud i el quilogram per a la massa. El sistema CGS cent metre, gram i segon , introdu t l any 1874 com una ampliaci del Sistema M tric Decimal, i el sistema MKSA metre, quilogram, segon i amper , anomenat tamb sistema Giorgi ja que fou ideat pel f sic i enginyer itali Gio-vanni Giorgi l any 1901, s n els sistemes d unitats f siques precursors del definitiu Sistema Internacional d Unitats de Mesura SI que va quedar establert l octubre de 1968 en el decurs de l 11a Confer ncia General de Pesos i mesures celebrada a Par s.

9 En aquesta reuni es va acordar que aquest sistema estaria format per les quatre magni-tuds del sistema Giorgi m s les de temperatura i lluminositat: kelvin i candela, respectivament. No va ser fins a la 14a Confer ncia General de Pesos i mesures , celebrada el 1971, que va quedar confegit amb la incorporaci de la quantitat de mat ria com a setena magnitud, amb el mol com a unitat b m s de les set unitats anomenades b siques d aquestes magni-tuds, per cobrir les necessitats de mesura en diferents circumst ncies i altres magnituds f siques, existeixen un seguit d unitats, anomenades derivades , formades amb la combinaci d unitats fonamentals i relaci-onades entre si mitjan ant les corresponents equacions quan parlem de Pesos , mides i mesures tradicionals cata-lans.

10 Potser s un tema estrany per a la majoria de gent no pas per a tothom, per , perqu alguns investigadors, i sobretot historiadors, estan ben avesats a trobar-ne en els documents que estudien , ja que avui dia el sistema internacional de mesura est plenament assumit, llevat de rares excepcions. Per arribar a aquesta unitat s ha hagut de 12 FRANCESC TEIXID I PUIGDOM NECHrec rrer un llarg cam des dels or gens de la naci catalana: l assimi-laci de les mesures dels imperis invasors, la fragmentaci de l poca comtal, el caos assolit a la baixa edat mitjana i principi de la moderna amb la fragmentaci del territori en baronies, senyories, castellanies, abadiats, bisbats, monestirs i un llarg etc tera (on cada demarcaci tenia mesures diferents)


Related search queries