Example: stock market

tema 6 L'Edat Mitjana - xtec.cat

1 Escola Dr. Sobrequ sBescan Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEn aquest tema aprendr s que : L edat Mitjana comporta un nou sistema social i una nova organitzaci pol tica caracteritzada b sicament per : La societat feudal: nova organitzaci de les classes socials. L expansi del comer : formaci de les grans rutes comercials. La formaci de diversos regnes, arran de la caiguda de l Imperi rom , entre aquests Catalunya. 2 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa vida a l edat mitjanaEl feudalisme s la forma d organitzaci social i pol tica de les terres de l occident europeu durant l edat menestrals ensenyavenels Dr. Sobrequ sBescan 3 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa vida a l edat mitjanaDurant l edat Mitjana la poblaci vivia agrupada :Al Castell:al voltant del qual hi havia les cases del servei que atenia la fortalesa i les terres del senyor mas: generalment eren propietat del senyor o dels monestirs, per de vegades eren cedits al pag s a c

això per envair les terres de l’Imperi. Els visigots van envair la península Ibèrica a mitjans del S.V. L’emperador Constantí ...

Tags:

  Navier

Information

Domain:

Source:

Link to this page:

Please notify us if you found a problem with this document:

Other abuse

Transcription of tema 6 L'Edat Mitjana - xtec.cat

1 1 Escola Dr. Sobrequ sBescan Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEn aquest tema aprendr s que : L edat Mitjana comporta un nou sistema social i una nova organitzaci pol tica caracteritzada b sicament per : La societat feudal: nova organitzaci de les classes socials. L expansi del comer : formaci de les grans rutes comercials. La formaci de diversos regnes, arran de la caiguda de l Imperi rom , entre aquests Catalunya. 2 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa vida a l edat mitjanaEl feudalisme s la forma d organitzaci social i pol tica de les terres de l occident europeu durant l edat menestrals ensenyavenels Dr. Sobrequ sBescan 3 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa vida a l edat mitjanaDurant l edat Mitjana la poblaci vivia agrupada :Al Castell:al voltant del qual hi havia les cases del servei que atenia la fortalesa i les terres del senyor mas: generalment eren propietat del senyor o dels monestirs, per de vegades eren cedits al pag s a canvi d un lloguer.

2 Una colla de masos rurals que depenien d un senyor feudalformaven una vila. A la ciutat: on l economia es basava principalment en l intercanvi de productes amb el camp, el mercat i el comer amb terres Dr. Sobrequ sBescan 4 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaUn castell medievalA l edat Mitjana els castellseren llocs fortificats i de defensa i alhora l habitatge dels senyors feudalsque solien instal lar-se a la torre de l mateix recinte del castell hi havia espai per emmagatzemar aliments, armament i eines de Dr. Sobrequ sBescan 5 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa ciutat medievalLes ciutats medievalsno tenien planificaci urbana.

3 S estenien a l entorn d un castelli estaven dividides en barris. Estaven envoltades de muralles. Hi havia catedrals, esgl sies, ciutat de Carcassonne s un clar exemple de ciutat medievalamb el seu castell i la seva esgl sia., envoltats de Dr. Sobrequ sBescan 6 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa ciutat medievalA les ciutat medievalshi havia mercats al mig del carrer, on s hi feien tota mena d intercanvis estar al costat d unriu o b al costat del mar. A mesura que les ciutats van anar prosperant, a partir del S XIV, es van comen ar a construir palaus que acollien els diferents rgans de governde la Dr. Sobrequ sBescan 7 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEls monestirsEls monestirsvan ser els grans centres de cultura de l poca.

4 Els monjos copiaven els llibres a les Biblioteques dels Dr. Sobrequ sBescan 8 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLes feines de la gentLa majoria de la gent vivia al les viles hi havia gent que feia diversos oficis: fusters, ceramistes,..Els cavallers , les monjos , i els serfsrepresenten els tres estaments socials de l Dr. Sobrequ sBescan 9 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEls inicis de CatalunyaA partir del S. III dC l Imperi rom va comen ar a tenir problemes econ mics, pol tics, socials i religiosos. El cristianismees va proclamar la religi oficial de l Imperi. Aix va passar en l poca de l emperador Constant .Els pobles germ nics provinents del nord i l est d Europa van aprofitar tot aix per envair les terres de l Imperi.

5 Elsvisigotsvan envair la pen nsula Ib rica a mitjans del emperador Constant Escola Dr. Sobrequ sBescan 10 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa marca Hisp nicaL any 711, els sarra ns , procedents del nord d frica van derrotar els visigots i van conquerir la pen nsula Ib sarra nseren cultes, rics i amb costums refinats. Van aportar molts coneixements als pobles conquerits, com la s nia i el establir unes zones de seguretat, davant l avan dels sarra ns, a les fronteres del seu regne. Aquestes zones s anomenaven marques. La Marca Hisp nicadelimitava els territoris que comprenien els comtats , rei dels francsEscola Dr. Sobrequ sBescan 11 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaUna ciutat musulmanaAlcassaba: Recinte fortificatMesquita: edifici destinat a l'oraci.

6 Medina: nucli antic de la poblaci .Alc sser: resid ncia fortificada que servia de : lloc on la gent es podia banyar i : mercat de les ciutats : barri situat als afores de la poblaci .Escola Dr. Sobrequ sBescan 12 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa marca Hisp nicaEls comtes de les marqueseren vassalls del rei segle X el comte de Barcelonava trencar el jurament de fidelitat perqu no va tenir ajuda de Carlemany en un atac dels sarra poc a poc els comtes es van anar declarant independents i aix va n ixer comte Borrell IIde BarcelonaRamon Berenguer i Peronel lavan unir la corona catalana i l aragonesaEscola Dr. Sobrequ sBescan 13 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa pen nsula Ib rica al segle IXEls primers comtats catalansLa marca Hisp nicava ser l origen dels primers comtats catalans.

7 Els diferents comtes es van anar declarant independents del rei franc i aix va ser l origen del que m s endavant va ser Dr. Sobrequ sBescan 14 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaLa corona catalanoaragonesaDespr s de la uni de la corona catalana i l aragonesa amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronel la,va comen ar l etapa d expansi per la Mediterr nia, gr cies a un poder s ex segle XV Mart l Hum va morir sense descend ncia i els representatnts dels tres regnes ( Catalunya, Arag i Val ncia) van escollir Ferran Ide la dinastia dels Trast seu n t Ferran II es va casar amb Isabel II de Castellai aix es van unir les dues corones, la d Arag i la de els segles XII, XIV i XV la corona catalanoaragonesaes va expandir per tota la mediterr nia.

8 Els almog verseren uns guerrers temuts per la seva duresa i valentia .Escola Dr. Sobrequ sBescan 15 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEl rom nic i el g ticEl rom nic i el g tics n dos estils arquitect nics corresponents a l edat Mitjana : el rom nic, del segles XI i XII, i el g tic, sobretot dels segles XIII i rom nicLes esgl sies rom niques s n esgl sies petitesde poca al adai robustes. Les parets estan refor ades amb l arc de mig punti els contraforts. Hi ha poques oberturesi s n recintes de mig puntObertures petitesAbsisSant Climent de Ta ll s un bon exemple d esgl sia rom Dr. Sobrequ sBescan 16 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEl rom nic i el g ticLes esgl sies g tiquess n edificis grans i altsamb arcs ogivalsi grans obertures per on entra la llum, com ara vitralls i rosasses.

9 Les torres acaben en punta i columnesi arcbotantsaguanten el pes de l g ticArc botantRosassaArc ogivalVitrallsL esgl sia de Santa Maria del Pi de Barcelona s un exemple d esgl sia g ticaEscola Dr. Sobrequ sBescan 17 Coneixement del medi social i cultural- 5 nivellTema 6 : L edat MitjanaEl rom nic i el g tic. Comparaci d estilsEl rom nicEl g tic Les esgl sies rom niquesestaven situades fora de les ciutats perqu la majoria de la gent vivia al camp. Com que no en sabien gaire hi posaven contrafortsper aguantar les parets i les finestres eren petites. L interior es decorava amb frescos, que s n pintures murals sobre guix on s hi representaven escenes de la B blia a fi d il lustrar la gent que no sabia llegir ni catedrals g tiqueses van construir a l interior de les ciutats que en aquella poca van ressorgir.

10 Els aven os en l arquitectura van permetre augmentar l al aria i obrir grans finestrals. Per tancar els finestrals s hi posaven vitralls que representaven escenes de la B blia i alhora feien Dr. Sobrequ sBescan