TRADUCCIÓ ÓRGANON - Sergi Salazar

1 3 SAMUEL HAHNEMANN RGANON DE LA MEDICINA Traducci realitzada sobre la 6a edici original 4 5 (1755-1843) SAMUEL HAHNEMANN ELS PRIMERS ANYS Christian Freidrich Samuel Hahnemann neix el 10 d abril de 1755 a Meissen, Alemanya. El seu pare era pintor en una f brica de porcellana i des de nen, veient-lo treballar als tallers de preparaci dels esmalts, va adquirir inter s per l estudi de la qu mica. Ingressa a l escola de Meissen on es distingeix per la seva capacitat per aprendre idiomes. A causa de la seva construcci d bil i malaltissa no participa amb la resta de companys en els esports i activitats f siques, tot i que destaca entre ells per la seva intel lig ncia que el fa l alumne m s destacat de la classe.

2 El seu pare, veient la seva poca capacitat f sica, decideix treure l de l escola i li troba una feina com a encarregat en una tenda. 6 Per consell de la seva mare i del Professor Muller, director de l escola, abandona la feina a la tenda i se li concedeix, mitjan ant la intervenci d aquest ltim, una beca del rei de Sax nia per poder continuar els seus estudis a l escola de nobles de Saint-Afra, a la que ingressa l any 1771 per continuar els seus estudis de batxillerat. L ESCOLA DE SAINT-AFRA Degut al seu origen humil, Hahnemann no s acceptat dins el cercle d alumnes nobles, provocant un augment del seu a llament i una dedicaci exclusiva als estudis.

3 El Professor Muller s nombrat mestre a Saint-Afra i, al veure la capacitat de Samuel el designa mestre auxiliar de la classe, provocant l enveja dels seus companys, els quals finalment reconeixen la superioritat de Hahnemann i l acaben acceptant. Un cop acabats els estudis l any 1777, Samuel deixa Saint-Afra per continuar la seva preparaci a la Universitat de Leipzig. Escriu una petita tesi titulada La curiosa formaci de la m , en la que en destaca la import ncia com a terminaci del cos i com a s ntesi i prolongaci de l esperit i del pensament hum . LA UNIVERSITAT DE LEIPZIG Un cop instal lat a Leipzig ha de decidir qu s el que vol estudiar.

4 Li agraden les ci ncies i en especial la qu mica; per altra banda tamb se sent atret per la medicina, en la que pot materialitzar els seus desitjos d ajudar a la gent en la seva batalla contra les malalties i la mort. Finalment, l elecci recau en medicina. Per poder subsistir econ micament aprofita la seva capacitat pels idiomes i treballa com a traductor. A la Universitat, Samuel observa les dues corrents de pensament vigents en la seva poca: uns 7 s aferren a la prova experimental, a all tangible, i no admetent res que no sigui palpable o mesurable; altres accepten que existeix una esp cie de for a, d esperit que d na vida, organitza i preserva la mat ria.

5 Hahnemann accepta de moment ambdues posicions ja que per ara tan sols pensa en aprendre i no en jutjar. A m s de cursar els seus estudis, es dedica a llegir tractats de metges antics com Hip crates, Gal i els seus contemporanis, tots aquells que li sembla que han resumit els aven os de la ci ncia. Tamb estudia metges com Stahl y Barthez, a trav s dels quals entra en contacte amb l animisme i el vitalisme, una experi ncia que ser transcendental alguns anys m s tard. Hahnemann va sentir-se atret per aquests dos sistemes. Va voler aprofundir en ells i beure de les mateixes fonts que Stahl. Troba i llegeix les obres de Van Helmont i Paracels; estudia les teories de Cullen sobre l espasme i les de Brown sobre la irritabilitat, cosa que l indueix a dubtar sobre la naturalesa de la malaltia.

6 L HOSPITAL DELS GERMANS DE LA MISERIC RDIA Cansat de les teories tan ambig es sobre la naturalesa de la malaltia, decideix estudiar i estar en contacte amb els malalts, de manera que marxa a Viena a l Hospital dels Germans de la Miseric rdia, amb una recomanaci del rector de la Universitat de Leipzig per al Doctor Quarin, director de l hospital. Arriba a Viena per deixar la teoria i llan ar-se a la pr ctica de l art de curar; vol saber tot all relacionat amb l atenci dels malalts i fer-ho de la manera menys dolorosa per a ells. Despr s de molts dies de feina exhaustiva s adona que amb els m todes habituals no hi ha una curaci de veritat.

7 8 A LA RECERCA D UN M TODE CURATIU RACIONAL Arriba a la conclusi que els remeis s n in tils perqu no hi ha un coneixement profund dels s mptomes de la malaltia i del remei que ha de curar-la degut a una car ncia de fonaments cient fics i que, en canvi, abunden noves teories sobre la utilitat de certa subst ncia per de manera atzarosa, sense saber molt b el que es fa; es a dir, s utilitzen els productes sense con ixer-los b . Aquests pensaments li desperten la necessitat d estudiar qu mica per con ixer a fons les propietats terap utiques de les subst ncies. Un altre punt que desperta la seva curiositat juntament amb la qu mica s el m tode curatiu descobert pel metge vien s Dr.

8 Mesmer que consisteix en deixar fluir el magnetisme animal per tractar les malalties. Poc despr s el Dr. Quarin recomana Hahnemann al Bar von Bruckenthal perqu treballi com al seu metge personal. EL BAR VON BRUCKENTHAL Samuel passa dos anys a casa del bar on es fa c rrec de la seva salut i de la biblioteca. s un temps que ell considera com un respir per les seves dificultats econ miques. Els seus ingressos i la vida que porta satisfan al cos per no al seu esperit inquiet. Decideix abandonar la comoditat de la seva vida i marxa a la ciutat de Erlanger per concloure la seva tesi i doctorar-se en medicina.

9 Escriu la tesi sobre la irritabilitat i els espasmes basant-se en els estudis de Cullen i Brown i, un cop acabada, es dedica de ple a estudiar les malalties de l nima, un tema 9 que sempre li va produir una gran inquietud. Admetent l exist ncia de l nima decideix ingressar en un manicomi per estudiar les malalties mentals. LES MALALTIES DE L NIMA I L ESTUDI DE LA QU MICA Queda profundament impressionat pel tracte brutal que reben els malalts mentals i decideix fer servir un tracte amable i la consideraci cap al malalt aconseguint algunes curacions. D aquesta lli apr n que l amor al pacient s un recurs terap utic indispensable.

10 Inicia els seus estudis de qu mica i per comprendre millor l art de curar, estudia farmacopea trobant-se que pel tractament de les malalties causades per tensi de les fibres s utilitzen subst ncies laxants, em tiques, purgants, di r tiques i sudor fiques; per patiments causats per relaxaci de les fibres s utilitzen t nics i diversos elixirs estimulants. Aquests m todes li semblen absurds i els desestima. Els seus experiments tenen una tend ncia biol gica: la investigaci de les reaccions provocades en l organisme per l absorci d una subst ncia. Marxa a diferents mines de coure i carb de la regi de Sax nia i estudia les reaccions que produeix en l organisme dels miners l absorci involunt ria dels minerals.