DECRET 135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE …

1 DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P gina1 DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYALa Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreresarquitect niques, modificada pel DECRET legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, disposa que el Govern de laGeneralitat haur d'aprovar un Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes dictades en la mat ria i,alhora, faculta el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament raons t cniques i d'efic cia, s'ha consideratconvenient unificar refosa i desplegament en una solanorma, la qual cosa facilita tamb la tasca dels operadors jur dics i professionals i refor a les garantiesdels sectors afectats respecte a l'aplicaci de la norma, aclarint i ordenant un conjunt de disposicions dediversa ndole, disperses i, de vegades.

2 Dif cils d' projecte s'ha estructurat seguint parcialment la sistem tica de la Llei 20/1991, per incorporant-hi, am s, altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El DECRET es compon d'onze cap tols, tresdisposicions addicionals, dues disposicions derogat ries, una disposici transit ria i dues disposicionsfinals. Juntament amb aquesta part dispositiva, el DECRET opta per detallar els aspectes m s t cnics de ladisposici en diversos cap tol primer, sota la denominaci de Disposicions directives, recull un conjunt de conceptes generalsnecessaris per a la concreci i delimitaci de les normes que despr s es despleguen. Els cap tols segon,tercer i quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus de barreres arquitect niques, lesurban stiques, les de l'edificaci i les del transport. Aquests cap tols es complementen amb elscorresponents annexos, que detallen les especificacions t cniques barreres a la comunicaci , els criteris d'actuaci de les quals es recullen al cap tol 5, mereixen unaconsideraci especial, ja que respecte a elles es refon i es desenvolupa un dels aspectes m s innovadorsde la Llei, on es concreta el seu vessant de promoci de l' cap tol 6 refon les normes dictades sobre la tarjeta d'aparcament per a vehicles que portin personesamb disminuci , tot i que modifica determinats aspectes de procediment.

3 Per la seva banda, el cap tol 7regula l'acci de foment en mat ria d'accessibilitat i supressi de barreres i, obeint el mandat parlamentari,crea el fons per a la supressi de barreres arquitect niques i la dotaci d'ajudes t cap tol 8 es dedica a les mesures de control i seguiment, que s'efectuar , mitjan ant el conjuntd'actuacions que el DECRET regula, per les diferents administracions p bliques segons l' mbit de lesrespectives compet ncies. El cap tol 9, per la seva part, refon totes les normes existents sobre els rgansde participaci dels diversos sectors implicats o afectats, tant p blics com privats, en els diversos mbitsen qu es desenvolupen les actuacions en mat ria d'accessibilitat i supressi de barreresarquitect darrers cap tols regulen la simbologia i el r gim sancionador. El s mbol internacional d'accessibilitat esrecull al cap tol 10, que es complementa amb un annex descriptiu. Finalment, el cap tol 11 regula el r gimsancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de r gim jur dic de lesadministracions p bliques i del procediment administratiu com , i tamb amb el que estableix el Decretlegislatiu 6/1994, de 13 de juliol, aprovat en virtut de l'habilitaci efectuada per la Llei 2/1994, de 24 demar , de bases de delegaci en el Governper a l'adequaci de les lleis de Catalunya a l'esmentada Llei30/1992, i d'acord tamb amb el DECRET 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionadord'aplicaci als mbits de compet ncia de la tant, amb els informes del Consell General de Serveis Socials, del Consell Sectorial d'Atenci aPersones amb Disminuci , de la Comissi de Govern Local.

4 Del Consell per a la Promoci del'Accessibilitat i Supressi de Barreres Arquitect niques i vist el dictamen de la Comissi Jur dicaAssessora, en aplicaci de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organitzaci , procediment i r gim jur dicde l'Administraci de la Generalitat, a proposta dels consellers de Benestar Social i de Pol tica Territorial iObres P bliques i d'acord amb el Govern, Decreto: DECRET 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P gina2 Cap tol 1. Disposicions 1. aplicaci de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreresarquitect niques, s objecte d'aquest Reglament el desplegament d'aquesta, aix com l'aprovaci de la refosade les normes reglament ries dictades per garantir a les persones amb mobilitat redu da o qualsevol altralimitaci l'accessibilitat i la utilitzaci dels b ns i serveis de la societat i tamb promoure la utilitzaci d'ajudest cniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjan ant l'establimentde les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adre ada a suprimir i evitar qualsevoltipus de barrera o obstacle f sic o 2.

5 Mbit d'aplicaci .El que disposa aquest Reglament s d'aplicaci a les actuacions que es realitzin a Catalunya en mat riad'urbanisme, edificaci , transport i comunicaci , per qualsevol persona, sigui individual o f sica o b jur dica,p blica o 3. Persona amb limitacions o mobilitat redu S'ent n per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanentment t limitada la capacitatd'utilitzar el medi o relacionar-s' S'ent n per persona amb mobilitat redu da aquella que t limitada temporalment o permanent lapossibilitat de despla 4. Barreres arquitect Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres arquitect niques tots aquells impediments, traveso obstacles f sics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les Les barreres arquitect niques es classifiquen en: Barreres arquitect niques urban stiques (BAU). S naquelles que es troben a les vies i als espais lliures d' s p blic. Barreres arquitect niques en l'edificaci p blica o privada (BAE).

6 S n aquelles que es troben a l'interior delsedificis o en el seu acc s. Barreres arquitect niques en els transports (BAT). S n les que es troben en 5. Barreres en la comunicaci . De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci del'accessibilitat i supressi de barreres arquitect niques, constitueixen barreres en la comunicaci als efectesd'aquest Reglament tots aquells impediments per a l'expressi i la recepci de missatges, sigui percomunicaci directa o a trav s dels mitjans de comunicaci , siguin o no de Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a mitjans de comunicaci tant aquells que tenen perfinalitat la comunicaci personal individualitzada, com tel fon, tel graf, fax o qualsevol altre mitj o instrumentelectr nic, inform tic o telem tic, com aquells que tenen per finalitat la comunicaci de masses, com premsa,r dio, televisi i 6. De l' Als efectes d'aquesta disposici , s'ent n per accessibilitat la caracter stica de l'urbanisme, l'edificaci , eltransport o els mitjans de comunicaci que permet a qualsevol persona la seva utilitzaci.

7 Als efectes de l'accessibilitat i la supressi de barreres arquitect niques en l'edificaci , es consideren trestipus d'espais, instal lacions o serveis en funci del seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitatredu da: els adaptats, els practicables i els tipologia esmentada s'aplicar tamb en l'urbanisme i en el Un espai, una instal laci o un servei es considera adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals idimensionals que garanteixen la seva utilitzaci aut noma i amb comoditat per les persones amb mobilitatredu da o qualsevulla altra limitaci . Un espai, una instal laci o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots elsrequeriments abans esmentats, aix no n'impedeix la utilitzaci de forma aut noma per les persones ambmobilitat redu da o qualsevulla altra limitaci . Un espai, una instal laci o un servei s convertible quan, mitjan ant modificacions d'escassa entitat i baixcost que no afectin la seva configuraci essencial, pot transformar-se, almenys, en 7 Vies i espais lliures d' s p Es consideren vies i espais lliures d' s p blic als efectes de barreres arquitect niques urban stiques i enl' mbit d'aplicaci d'aquest Reglament.

8 Els que formenpart del domini p blic i s n destinats a l' s o al servei p que formen part de b ns de propietat privada, susceptibles de ser utilitzats pel p blic en generalamb motiu de les funcions que hi desenvolupa algun ens p blic, directament o que formen part de b ns de propietat privada afectes a alguna servitud a l' s p Tamb es considera espai lliure d' s p blic aquell susceptible de ser utilitzat pel p blic en general, sigui ono sigui mitjan ant el pagament d'un preu, quota o 8 Edificis p blics, privats i espais Es consideren edificis p blics als efectes de barreres arquitect niques en l'edificaci i en l' mbitd'aplicaci d'aquest Reglament:Els que estan afectes a un servei p que pertanyen privativament a l'Estat, la Generalitat, entitats locals o altres entitats de car cterp blic o amb participaci majorit ria de car cter p 135/1995 CODI D ACCESSIBILITAT DE CATALUNYAP aisatges tecnol gics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida.

9 Arquitectura. By Jordi Jordan to accessibilitat a la Seu Vella de Lleida. P Es consideren edificis privats els que pertanyen a persones particulars, individualment o col Es considera que un edifici de titularitat p blica o privada s destinat a l' s p blic quan un espai,instal laci o servei d'aquest s susceptible de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per ala realitzaci d'activitats d'inter s social o pel p blic en Es consideren espais d' s comunitari aquells que estan al servei d'un conjunt d'espais privats i adisposici dels seus 9. Mitjans de transportEs consideren mitjans de transport als efectes d'aquest Reglament tots aquells que tenen per finalitat eltransport de persones i reben un preu o taxa com a contraprestaci .Tamb els vehicles privats que transporten, habitualment, persones amb mobilitat redu 10 Ajudes t cniquesAls efectes del present Reglament, s'ent n per ajuda t cnica tot mitj que, actuant com a intermediari entre lapersona amb mobilitat redu da o qualsevulla altra limitaci i l'entorn, possibiliti l'eliminaci de tot all que perla seva exist ncia, caracter stiques o mancan a li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'acc s al nivellgeneral de qualitat de tol 2.

10 Disposicions sobre barreres arquitect niques urban stiques (BAU)Article 11 Planificaci i urbanitzaci d'espais urbans La planificaci i urbanitzaci de les vies p bliques, dels parcs i d'altres espais d' s p blic s'ha d'efectuarde manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat redu Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals d'ordenaci urbana, les normes subsidi ries i d'altresinstruments de planejament i execuci que els despleguen, i tamb els projectes d'urbanitzaci i d'obresordin ries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilitzaci amb car cter general dels espais d' s p blic i noseran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris b sics establerts en la Llei 20/1991, de 25 denovembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitect niques, i els preceptes d' 12 Adaptaci d'espais urbans Les vies p bliques, els parcs i els altres espais d' s p blic existents.