ELS CINC REGNES - xtec.cat

1 LA VIDA EN UNA GOTA D AIGUA(microsc pics) DESCRIPCI DELS CINC REGNES 1. REGNE DELS M NERES Formen part d'aquest grup els cianobacteris, anomenats tamb algues cianof cies, i els bacteris. S n els ssers vius m s simples i m s antics. S n organismes microsc pics, unicel lulars o colonials, amb estrucutra cel lular procariota. La c l lula procariota t una organitzaci molt senzilla, no t un nucli diferenciat. Bacteris. Dins d aquest grup hi ha una gran varietat de formes de vida. Podem trobar bacteris a qualsevol lloc: a l'aire, al s l, al gel, a l'aparell digestiu dels animals, a la nostra pell .. Exerceixen un paper fonamental en els ecosistemes perqu presenten una gran diversitat de metabolismes. N'hi ha que s n aut trofs, uns fotosintetitzadors i d'altres que obtenen l'energia a partir de la descomposici de sals minerals. Molts s n heter trofs i, dins d'aquests, n'hi ha de simbi tics, de comensals, de par sits i de sapr fits.

2 Aquests darrers s n molt importants, car descomponen la mat ria org nica morta. N'hi ha que necessiten oxigen per viure, s n aerobis, per tamb n'hi ha que no necessiten oxigen, s n anaerobis, com ara els que poden instal lar-se a ferides fondes i brutes i causar el t tanus. Alguns bacteris poden viure a temperatures de 80oC en aig es termals, o per sota els 0oC als pols, o en condicions d'alta salinitat o acidesa, que cap altre organisme no suportaria. s caracter stica d'aquest grup la rapidesa de reproducci : algunes esp cies es divideixen en vint minuts, s a dir, cada vint minuts hi ha el doble d'individus. Cianobacteris Tots s n fotosintetitzadors. A les primeres etapes de la hist ria de la vida ells eren els ssers fotosintetitzadors dominants i la seva activitat va enriquir progressivament la Terra d'oxigen.

3 Viuen tant en aigua salada com en aigua dol a. Oscillatoria Microcystis (microsc pics) Camp d Aprenentatge del Bages LA VIDA EN UNA GOTA D DESCRIPCI DELS CINC REGNES (continuaci ) 2. REGNE DELS PROTOCTISTS Aquest grup inclou b sicament les algues i els protozous. S n organismes unicel lulars o pluricel lulars, amb c l lules eucariotes (tenen nucli diferenciat i una organitzaci m s complexa que les procariotes). Els organismes pluricel lulars, tot i que poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les algues, mai formen teixits diferenciats. s a dir, malgrat que externament semblin un individu, en realitat s n un conjunt d'individus independents: no hi ha especialitzaci , cada c l lula fa totes les funcions vitals.

4 S un grup heterogeni en el qual hi trobem organismes aut trofs i altres heter trofs. Tots ells s n aerobis. Algues Viuen en el medi aqu tic o en ambients molt humits, tant d'aigua dol a com salada. S n totes fotosintetitzadores (aut trofes). S n la base dels ecosistemes aqu tics, els productors primaris, i la principal font actual d'oxigen de la Terra. Les algues es classifiquen segons els pigments que contenen a m s de la clorofil la, aix hi ha les algues verdes, brunes, vermelles .. Segons la seva organitzaci morfol gica n'hi ha d'unicel lulars i de pluricel lulars, de fixes i de lliures. Les lliures poden ser imm bils, s n arrossegades pels corrents de l'aigua, o b n'hi ha que es desplacen mitjan ant cilis o flagels. Les algues unicel lulars constitueixen el fitopl ncton. Alga pluricel lular fixa Alga unicel lular lliure (microsc pica) Camp d Aprenentatge del Bages LA VIDA EN UNA GOTA D DESCRIPCI DELS CINC REGNES (continuaci ) 2.

5 REGNE DELS PROTOCTISTS (continuaci ) Protozous S n organismes unicel lulars, alguns colonials, i generalment microsc pics. S n tots heter trofs i solen estar dotats de gran mobilitat. Viuen en medis aqu tics o molt humits. Les seves formes de vida s n molt variades: n'hi ha de depredadors, de par sits, de simbionts i de sapr fits (la majoria tenen aquest tipus d'alimentaci ). Es divideixen en diversos grups. Els m s importants s n: Riz podes: Es desplacen i capturen les seves preses per mitj de pseudopodis. Poden ser d'aigua dol a o salada. Ciliats: Es desplacen gr cies als nombrosos cilis que recobreixen tota la c l lula. El seu moviment s molt r pid. Flagel lats: Es desplacen per mitj d'un o de pocs flagels. Alguns s n par sits humans. Esporozous: S n tots par sits. S n imm bils. Es reprodueixen per espores.

6 Riz pode Ciliat Flagel lat (microsc pics) Camp d Aprenentatge del Bages LA VIDA EN UNA GOTA D DESCRIPCI DELS CINC REGNES (continuaci ) 3. REGNE DELS FONGS En aquest grup hi trobem els llevats, les floridures i els bolets. S n organismes eucariotes amb c l lules que presenten una paret cel lular de quitina que els d na rigidesa. Poden ser unicel lulars, com els llevats, o pluricel lulars per mai formen teixits. Gaireb tots s n terrestres. No realitzen la fotos ntesi, tots s n heter trofs. La majoria s n sapr fits (com els descomponedors del bosc o d'aliments emmagatzemats), altres s n simbionts (com el cas dels l quens) i altres s n par sits (per exemple de les plantes o de la pell de les persones).

7 Es reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli s per on s'alimenta el fong i d na lloc als rgans reproductors. Normalment el miceli s dins del s l, i del fong nom s veiem l' rgan reproductor, que en un fong superior s el que coneixem com a bolet. Floridura (molt augmentada) Bolet Els l quens s n uns organismes resultants de la simbiosi entre una alga i un fong. L'alga fa la fotos ntesi, s a dir, fabrica l'aliment, i el fong serveix per fixar-se al substrat i per absorvir l'aigua i les sals minerals. Junt amb les molses (del regne vegetal), els l quens s n colonitzadors de les roques nues, on contribueixen a formar la primera capa de s l.

8 Dos tipus de l quens Camp d Aprenentatge del Bages LA VIDA EN UNA GOTA D AIGUAM olsa (augmentada) DESCRIPCI DELS CINC REGNES (continuaci ) 4. REGNE VEGETAL S n organismes eucariotes, pluricel lulars, amb teixits diferenciats. S n aut trofs, ja que gr cies a tenir clorofil la poden realitzar la fotos ntesi. Les c l lules tenen una paret cel lular de cel lulosa. Mai no es desplacen activament. El regne vegetal es divideix en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors. Plantes sense flors Bri fits S n els vegetals m s simples. Dins aquest grup els m s corrents i coneguts s n les molses. Absorbeixen aigua per tota la superf cie de la planta i no tenen vasos conductors. La diferenciaci de teixits s molt primitiva. La seva reproducci alterna una fase asexual per espores, amb una fase sexual, amb g metes.

9 Necessiten aigua per la fecundaci i per aix viuen en ambients humits i for a ombr vols. Pterid fits Els m s coneguts s n les falgueres. Ja tenen una estructura d'absorci d'aigua, les arrels, i tamb tenen vasos conductors. Tenen teixits ben diferenciats. Estan formats per arrels, tiges i fulles, amb unes funcions ben diferenciades. La seva reproducci tamb s alternant, amb una fase asexual per espores i una fase sexual. Encara depenen de l'aigua per la fecundaci . Per aix tamb es troben en ambients humits i ombr vols. Fa uns 300 milions d'anys van ser els vegetals dominants a la Terra i van formar boscos amb diferents formes arb ries. Falguera Camp d Aprenentatge del Bages LA VIDA EN UNA GOTA D AIGUA allargassades i amb els nervis paral lels, DESCRIPCI DELS CINC REGNES (continuaci ) 4.

10 REGNE VEGETAL (continuaci ) Plantes amb flors Totes es reprodueixen sexualment a partir d'uns rgans especialitzats, les flors, que esdevindran llavors. Ja no els cal l'aigua per la fecundaci , fet que els permet viure gaireb a tot arreu. Tenen arrels, tiges i fulles amb vasos conductors. La diferenciaci en teixits s m xima. Gimnospermes Pi pinyer Gaireb totes s n arbres, que fan pinyes o cons; per aix es diuen tamb con feres. Els cons porten flors molt redu des, i les llavors queden protegides per les esquames de les pinyes, per no estan tancades dins un fruit. Les fulles sovint tenen forma d'agulla, com ara els pins, avets, cedres. La majoria s n de fulla perenne. Angiospermes S n les plantes m s abundants, evolucionades i diversificades. Les flors tenen ovari i la llavor queda envoltada per un fruit complex.