L’acte administratiu: concepte i classes. Elements. La ...

1 L' acte administratiu: concepte i classes. Elements. La motivaci i la forma. El silenci administratiu i els actes presumptes. I. L' acte administratiu: concepte i classes 1. concepte 2. Classes II. Elements 1. Element subjectiu 2. Element objectiu 3. Element teleol gic 4. Element formal III. La motivaci i la forma IV. El silenci administratiu i actes presumptes 1. concepte i pressup sits 2. Regulaci del silenci administratiu Procediments iniciats a sol licitud de la persona interessada Procediments iniciats d'ofici 3. Efectes 4. Resoluci expressa de l'Administraci despr s de produir-se el silenci I. L' acte administratiu: concepte i classes 1. concepte La doctrina defineix l' acte administratiu com qualsevol declaraci de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per l'Administraci en l'exercici d'una potestat administrativa diferent a la potestat reglament ria.

2 De la definici d' acte administratiu es poden extreure les notes seg ents: L' acte administratiu s una declaraci intel lectual. Per tant, s'han d'excloure les activitats exclusivament materials. El contingut de l' acte administratiu pot estar integrat pels tipus de declaraci seg ents: Una declaraci de voluntat (p. ex., resolucions finals dels procediments). Una declaraci de judici (p. ex., informes, dict mens). Una declaraci de desig (p. ex., propostes o peticions d'un rgan administratiu a un altre). Una declaraci de coneixement (p. ex., certificacions, dilig ncies). La declaraci ha de procedir de l'Administraci . S'exclouen del concepte d' acte administratiu els actes dels administrats, tot i que produeixen efectes conforme al dret administratiu (p. ex., la presa de possessi d'una pla a per un funcionari nomenat pr viament). Est regulat pel dret administratiu.

3 No tots els actes que l'Administraci duu a terme s n actes administratius, els actes administratius s'han de diferenciar dels actes de l'Administraci , els quals estan sotmesos a altres branques de l'ordenament jur dic. La potestat administrativa exercida en l' acte ha d' sser diferent de la potestat reglament ria: amb els reglaments, l'Administraci dicta actes que innoven l'ordenament jur dic, mentre que amb la producci d'un acte administratiu l'Administraci es limita a aplicar l'ordenament jur dic. 2. Classes d'actes administratius S'han fet classificacions molt diverses dels actes administratius. Les m s significatives s n les seg ents: a) Actes resolutoris o definitius i actes de tr mit. Aquesta distinci es basa en la funci . diferent que compleixen els actes en el si d'un procediment administratiu. Aix , els actes resolutoris s n els que posen fi a un procediment i resolen sobre el fons de l'afer, mentre que els actes de tr mit s n tots els que es produeixen al llarg del procediment, per preparar la resoluci final (p.

4 Ex., informes, propostes, etc.). La distinci entre actes de tr mit i actes resolutoris s molt important, pel que fa a la impugnaci . Els actes resolutoris poden ser impugnats en via administrativa o contenciosa; mentre que els actes de tr mit, en general, no s n impugnables separadament, llevat dels anomenats actes de tr mit qualificats, que s n els que decideixen directament o indirectament l'afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment o produeixen indefensi o perjudici irreparable dels drets o interessos leg tims (art. LRJAPC). b) Actes favorables i actes de gravamen. Els actes favorables s n els que amplien el patrimoni jur dic de l'administrat, li reconeixen drets o facultats, o l'alliberen d'un deure o limitaci . Els actes de gravamen, en canvi, restringeixen el patrimoni jur dic de l'administrat, li imposen obligacions o c rregues, o li redueixen drets o llibertats.

5 C) Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no posen fi a la via administrativa. Distinci que serveix per establir quins actes s n susceptibles de recurs d'al ada davant l' rgan superior jer rquic i quins no ho s n, perqu esgoten la via administrativa. Els actes que posen fi a la via administrativa s n els que poden ser impugnats davant de l'Administraci nom s mitjan ant el recurs potestatiu de reposici i, excepcionalment, amb el recurs extraordinari de revisi , o davant la jurisdicci . contenciosa administrativa. Amb car cter general, es preveuen a l'article 109. LRJPAC. En l' mbit de la Generalitat, s'ha de tenir en compte l'article 85 de la Llei 13/1989. Els actes que no posen fi a la via administrativa s n els que almenys s n susceptibles de recurs d'al ada davant del superior jer rquic de l' rgan que els va dictar.

6 D) Actes reglats i actes discrecionals. Els actes discrecionals no han de ser entesos com els actes dictats per l'Administraci amb absoluta i plena llibertat i no subjectes a cap tipus de control per part dels tribunals. La difer ncia entre actes reglats i actes discrecionals s que en els actes discrecionals, l'Administraci , a l'hora de decidir sobre determinats elements, t un marge de llibertat i de lliure valoraci que no es d na, en canvi, en els actes reglats. En tot cas, determinats elements de qualsevol acte estan reglats i, per tant, almenys, pel que fa a aquests elements, s possible el control judicial. Actes expressos, t cits i presumptes acte expr s. En l' acte expr s hi ha una exterioritzaci clara i inequ voca de la manifestaci de la voluntat, del judici, del desig o del coneixement. acte t cit: no hi ha una clara manifestaci externa, per davant de la conducta administrativa es presumeix raonablement l'exist ncia d'una voluntat que produeix efectes jur dics.

7 acte presumpte: no hi ha ni una manifestaci concreta ni una conducta a les quals es pugui atribuir un determinat sentit que respongui a una interpretaci . racional. En l' acte presumpte, davant l'incompliment per part de l'Administraci . de l'obligaci de resoldre els procediments, el significat de la conducta administrativa el fixa de forma expressa l'ordenament jur dic, el qual presumeix l'exist ncia d'un acte administratiu. s quan parlem del silenci administratiu II. Elements D'acord amb la regulaci de l' acte administratiu que fa la Llei 30/1992 als articles 53 i seg ents, es pot parlar dels seg ents grans elements de l' acte administratiu: Element subjectiu. Element objectiu. Element teleol gic. Element formal. 1. Element subjectiu L' acte administratiu nom s pot ser produ t per una administraci p blica, que ha de ser titular de la potestat que permet dictar l' acte .

8 La norma de compet ncia determina quins s n els actes que cada rgan concret pot dictar. Cal, doncs, que l' acte emani de l'Administraci i, en concret, de l' rgan que sigui competent i, a m s, cal que la persona o les persones que actuen com a titulars de l' rgan hagin estat investits v lidament. Cal, tamb , que la persona o les persones que integren l' rgan no estiguin afectades en el cas concret per una causa d'abstenci o de recusaci i hagin dictat l' acte d'acord amb les condicions legals prescrites. 2. Element objectiu Com s'ha fet refer ncia en parlar de la definici de l' acte administratiu, el contingut s una declaraci de voluntat, de judici, de desig, etc. El motiu d'aquesta declaraci pot ser un comportament (de l'administrat, d'una altra administraci , d'un altre rgan, etc.), un fet, un b , una situaci jur dica o la mateixa organitzaci administrativa.

9 L' acte administratiu es dicta quan es d na el pressup sit de fet previst a la norma que atorga la potestat per dictar-lo. En el moment que hi ha aquest pressup sit de fet, hi ha la ra justificadora de l' acte , la circumst ncia que justifica que un acte administratiu es dicti. Cal que el motiu de l' acte sigui possible, l cit, determinat o determinable, i idoni per a la consecuci de les finalitats que pret n assolir. L' acte administratiu no s m s que el resultat de l'exercici d'una potestat. En la mesura que l'ordenament atribueix a qualsevol potestat una finalitat (la consecuci de l'inter s p blic), l' acte administratiu dictat en exercici d'aquesta potestat ha de permetre satisfer aquesta necessitat. 3. Element teleol gic L' acte sempre ha d'intentar aconseguir una finalitat p blica, la que va determinar l'atorgament de la potestat exercida.

10 Si s'aparta d'aquesta finalitat, l' acte est viciat de desviaci de poder. 4. Element formal Els elements formals que ha de reunir un acte s n els seg ents: Quant a la producci de l' acte , s'ha de produir seguint el procediment legalment establert. Pel que fa a la forma externa de manifestaci de l' acte , la regla general s que els actes administratius s'han de produir o consignar per escrit. Si m s no, la Llei (art. LRJPAC) preveu que els actes administratius poden no tenir forma escrita quan la naturalesa exigeixi o permeti una altra forma m s adequada d'expressi i de const ncia. Finalment, quant al contingut, alguns actes han de ser motivats, s a dir, han d'exterioritzar les raons de fet i de dret per les quals s'han dictat. III. La motivaci i la forma Pel que fa a la forma dels actes administratius, es remet a l'apartat anterior, referent als elements formals de l' acte .