tema 5 L'Edat antiga

1 Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell En aquest tema aprendr s que : L'Edat antiga s la segona etapa de la hist ria de la humanitat. Comen a amb l'aparici de l'escriptura i acaba amb la caiguda de l'imperi rom d'occident. La pen nsula ib rica la van habitar els descendents dels antics pobles neol tics i de L'Edat dels metalls. Tamb hi van arribar gent de mar enll , com els grecs, els fenicis i els romans, que van conviure amb la gent d'aqu . 1. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Els primers pobles de la pen nsula Fa uns 3000 anys, la pen nsula ib rica estava habitada per diversos pobles que es distribu en pel territori.

2 Sabem com era la seva vida gr cies a les fonts materials que s'han trobat: Restes d'habitatges. Eines. Escultures. Estris de la vida quotidiana. Gravats,.. Tamb a les fonts escrites que ens han deixat, sobretot els grecs i els romans. 2. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Els primers pobles de la pen nsula Celtes, c ntabres Ibers i vascons Eren agricultors i ramaders. S'organitzaven en tribus independents Sabien treballar b el metall. Vivien en poblats emmurallats. Van construir grans poblats de forma Van establir relacions circular envoltats de comercials amb els muralles, anomenats grecs i els fenicis. castres. Els romans van respectar-ne les costums.

3 Coneixien l'escriptura. Poblat celta 3. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Caracter stiques dels poblats ib rics Construien poblats emmurallats dalt d'un tur . Ullastret n' s un exemple. Les cases eren petites, amb la base de pedres, les parets de fang i el sostre de branques i herba. Vivien de l'agricultura i la ramaderia, coneixien la manera de fer ferro, el torn i la cer mica. Els pobles de la costa pescaven i conservaven el peix Ullastret amb sal. Utilitzaven l'escriptura, per els seus escrits no es poden entendre, encara. Creien en una vida despr s de la mort i acostumaven a cremar els seus difunts. Despr s els enterraven en urnes al costat dels seus objectes personals.

4 Eren polite stes. 4. La dama d'Elx Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Un poblat ib ric En un poblat ib ric hi vivien unes 80 persones. Estava situat damunt d'un tur , per a facilitar-ne la defensa. El feien prop d'un riu per tenir aigua. S'organitzaven les feines i comerciaven amb els veins. Els d'Ullastret ho feien amb els grecs d'Emp ries. 5. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Els grecs i els fenicis van difondre per la Mediterr nia el seu El m n grec pensament i la seva forma de vida. Van establir col nies per tota la Mediterr nia. Els grecs ho van fer al nord i els fenicis pel sud.

5 Gr cia Fen cia 6. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Una nova manera de pensar Els antics grecs explicaven l'origen del m n Zeus a trav s de mites. Creien que els esdeveniments naturals eren Ares obra dels d us. Els grecs eren polite stes que vol dir que tenien molts d us. Creien que els d us vivien a l'Olimp. Apol lo Afrodita Acr polis 7. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell La vida de les ciutats gregues Les ciutats gregues eren independents les unes Polis grega d'Emp ries de les altres i s'anomenaven polis. Tenien espais d'esbarjo, per passejar, per reunir- se. Els grecs van ser els creadors de la democr cia, dels Jocs Ol mpics, del teatre, i moltes de les matem tiques que aprenem a l'escola les van comen ar a estudiar els grecs.

6 Stoa 8. M sics grecs Lluitadors grecs Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell Els antics grecs tenien inter s per l'art i buscaven la perfeccci en tot all que feien. A les ciutats construien temples i teatres i van perfeccionar fins a l'extrem l'escultura. A trav s de l'escultura volien transmetre els ideals de perfecci i bellesa. Les escultures normalment eren de marbre, pedra, ferro, bronze, fusta o guix. Disc bol de Podien representar temes mitol gics, religiosos, Mir . esportius,.. Venus de Milo Teatre grec Est tua d'Esculapi a Emp ries 9. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom Fa m s de 2000 anys la ciutat de Roma va arribar a ser la capital de l'imperi m s extens de L'Edat antiga .

7 Roma dominava totes les terres que voregen la Mediterr nia. 10. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom L'agricultura era la font de riquesa m s important de la civilitzaci romana. Els esclaus eren els que feien les feines. Els esclaus eren presoners de guerra o b fills d'altres esclaus. Els productes que obtenien s'intercanviaven per tot el territori rom gr cies al comer mar tim. Galera romana 11. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Els patricis eren els propietaris de les terres i de les cases. Les cases dels patricis estaven molt ben decorades. Tenien jardins i molts esclaus que treballaven els camps i i feien de criats i minyones.

8 Els patricis eren molt rics 12. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom La llengua llatina es va estendre per tot l'imperi i ha donat lloc a les lleng es rom niques: el castell , el catal , l'itali , el portugu s, el franc s,.. Els romans van adaptar la religi dels grecs. Els d us eren els mateixos, per amb els noms romanitzats. J piter Nept . Mart 13. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Les ciutats romanes estaven molt ben urbanitzades, amb espais p blics, llocs per a l'oci i les diversions i envoltades de muralles. Al centre de la ciutat hi havia el f rum on hi havia els edificis m s importants.

9 Al temple s'hi homenatjaven els d us. Al circ s'hi feien curses de carros,a l'amfiteatre lluitaven els gladiadors, al teatre representaven obres de teatre. Feien arribar l'aigua a les ciutats per mitj . dels aq eductes. Aq educte de Tarragona 14. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Tarragona es va convertir en la ciutat m s important de la Pen nsula a l' poca romana. 15. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Foro de la ciutat de Roma 16. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Coliseu de Roma Teatre de Sagunt El Coliseu de Roma s l'amfiteatre m s gran Als teatres romans s'hi representaven tota mena que van construir els romans.

10 All hi feien tota d'obres: trag dies, com dies, drames,.. Als romans mena d'espectacles, lluites de gladiadors, els agradava molt el teatre i per aix cada ciutat combats de vaixells,.. Tenia una capacitat romana tenia el seu teatre. gaireb tan gran com el camp del Bar a, fins i tot es podia cobrir quan feia molta calor. 17. Escola Dr. Sobrequ s Tema 5 : L'Edat antiga Bescan . Coneixement del medi social i cultural- 5 nivell El m n rom . Els mosaics s n superf cies fetes amb petites peces (anomenades tesel les). de pedra, de marbre o d'altres materials de diferents colors que formen dibuixos. Els mosaics romans proporcionen informaci sobre realitats molt diverses: batalles, creences, animals, vegetals, vida quotidiana, edificis i 18.