Control Fetal Intrapart

1 PROTOCOL: Control Fetal Intrapart 1/9. PROTOCOL: Control Fetal Intrapart . Servei de Medicina Materno- Fetal . Institut Cl nic de Ginecologia, Obstetr cia i Neonatologia (ICGON), Hospital Cl nic de Barcelona 1. DEFINICIONS. La hip xia Fetal s el d ficit d aport d oxigen als rgans fetals secundari al deteriorament de l intercanvi de gasos. Quan aquesta condici s persistent, progressa cap a acidosi hip xica. La hip xia i en ltima inst ncia l acidosi, s n els grans contribuents en el desenvolupament de par lisi cerebral, l'encefalopatia hip xica-isqu mica i altres situacions m rbides del neonat. El risc de p rdua de benestar Fetal es defineix com la pr sencia de signes o s mptomes cl nics suggestius de ser secundaris a una acid si hip xica i que condicionen la conducta cl nica.

2 Substitueix el terme de patiment Fetal . L acidosi hip xica t dues formes cl nico-anal tiques que en la pr ctica solen combinar-se en grau variable segons el cas: Acidosi respirat ria: disminuci del pH i PCO2 elevada amb un d ficit de bases normal. Reflecteix l'alteraci en l' intercanvi de gasos, per limitada en el temps. Les complicacions secund ries postnatals s n poc freq ents i el pron stic s Si existeix un deteriorament m s perllongat en l'intercanvi gas s, s activen mecanismes fisiol gics compensatoris per millorar la disponibilitat d'O2. Acidosi metab lica: pH baix i d ficit de bases de m s de 12 mmol/L. Ocorre en el 2% dels parts i la majoria d'aquests nadons seran asimptom tics (75%). Substitueix el terme asf xia neonatal.

3 L encefalopatia hip xica-isqu mica s la manifestaci cl nica a nivell del SNC de l acidosi metab lica. 2. OBJECTIUS DEL Control Fetal Intrapart . L'objectiu del Control Fetal Intrapart s la detecci preco de la p rdua de benestar Fetal secundaria a la hip xia Fetal i l'aplicaci de mesures efectives per previndre la mortalitat i/o morbilitat perinatal derivades. El cervell Fetal modula la freq ncia card aca Fetal (FCF) a trav s del sistema nervi s simp tic i parasimp tic. Canvis en els patrons normals de la FCF constitueixen el fonament b sic per la monitoritzaci . de la FCF Intrapart . 3. M TODES DE Control DE BENESTAR Fetal Intrapart . La monitoritzaci de la FCF es realitzar sempre externament. L' nica excepci per a realitzar monitoritzaci interna, s n els casos d'alt risc, en que la qualitat del registre sigui insuficient per la seva avaluaci.

4 Est contraindicat en gestants VIH, VHB i VHC positives. La monitoritzaci de la din mica uterina pot ser externa o interna. Control extern DU: El tra at permet objectivar la freq ncia de les contraccions i la relaci entre les contraccions i la FCF. s el m tode d elecci . Control intern DU: Permet fer una avaluaci precisa del registre del to uter en rep s, de la intensitat, durada, i freq ncia de les contraccions. Est indicada en els casos de manca de progressi en que es vulgui monitoritzar de manera segura la din mica uterina (fins a 200 UM en fase de dilataci i 250 UM en fase d'expulsiu) i en les induccions amb risc especialment augmentat de ruptura uterina. PROTOCOLS MEDICINA Fetal I PERINATAL. SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL ICGON HOSPITAL CL NIC BARCELONA.

5 PROTOCOL: Control Fetal Intrapart 2/9. 4. MONITORITZACI Fetal Intrapart . MONITORITZACI Fetal INTERMITENT. La monitoritzaci intermitent comparada amb la cont nua no augmenta les seq eles neurol giques i disminueix en un 40% les ces ries per risc de p rdua de benestar, els parts instrumentats i les necessitats d'anest sia peridural. L'auscultaci intermitent s el m tode d'elecci en gestants de baix risc. FREQ NCIA de l'auscultaci recomanada s la seg ent: En el primer per ode del part: cada 15-30 minuts durant 60 segons en el per ode postcontracci . immediat, o b es faran finestres de 20 minuts cada hora. En el segon per ode del part: el risc d'acidosi Fetal es m s elevat, es realitzar una monitorizaci . cont nua de la FCF.

6 No obstant, si es decideix fer una auscultaci intermitent, consensuat amb la dona, aquesta es far cada 5 minuts durant 60 segons despr s d'una contracci . AVALUACI . L'avaluaci de la FCF la far el professional que porti el part (segons el protocol d'assist ncia vigent) i ha de quedar sempre registrada a la hist ria cl nica cada hora. CLASSIFICACI . - FC normal: FC 110-160x'. - FC an mala: FC > 160x' o < 110x' o pres ncia de desacceleracions ACTITUD si FC an mala: 1. a la pacient en dec bit lateral dret o esquerra 2. Avaluar les constants maternes: FC, PA, T . Si hipotensi , administrar ev. Si febre materna (>38 C) administrar antit rmics (Paracetamol 1g ev). 3. Realitzar una exploraci vaginal per descartar procid ncia/prolapse de cord umbilical.

7 4. Assegurar-se de la persist ncia d'una FC an mala auscultant novament la FC en la seg ent contracci . Si la FC an mala persisteix, es realitzar una monitoritzaci cont nua de la FCF. MONITORITZACI Fetal CONT NUA. INDICACIONS. - Gestants de risc gestacional alt o molt alt (Protocol de seguiment de l embar s en Catalunya. 2 . edici revisada 2005). - Parts de risc alt o molt alt (Protocol d assist ncia al part i al puerperi i d atenci al nad . Edici 2003). - Presencia d algun dels seg ents Sagnat vaginal matern en el treball de part Infecci intrauterina / corioamnionitis Inducci del part Hipertonia uterina Gestaci > setmanes L quid amni tic meconial - Gestants de baix risc amb FC an mala durant l auscultaci intermitent PROTOCOLS MEDICINA Fetal I PERINATAL.

8 SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL ICGON HOSPITAL CL NIC BARCELONA. PROTOCOL: Control Fetal Intrapart 3/9. AVALUACI : El RCTG s'avaluar cada hora i ha de quedar registrat al partograma. Din mica uterina Polisist lia: >5 contraccions en 10 minuts, com a mitjana durant una finestra de 30 minuts Bradisist lia: <2 contraccions en 10 minuts, com a mitjana durant una finestra de 30 minuts Hipertonia: despr s de la contracci no s aconsegueix relaxaci uterina (to uter > 12 mmHg). FCF basal FCF mitjana aproximada per minut, durant un segment de 10 minuts. s normal entre 110 i 160 bpm. Els -mim tics i la febre materna s n les causes m s freq ents d augment de la FCF. Variabilitat Fluctuacions de la FCF basal. s la mesura de la difer ncia entre la FCF m nima i m xima d'un segment sense acceleracions ni desacceleracions.

9 Es normal entre 5-25 bpm. La variabilitat card aca Fetal s epis dica i pot ser m nima de forma intermitent, fins i tot en el fetus sa per son Fetal , f rmacs (narc tics, sedants,beta-bloquejants, betametasona), prematuritat, taquic rdia Fetal o anomalies cong nites Acceleracions Augment brusc de la FCF per sobre de la l nia de base: 15 bpm per sobre de la l nia de base(10 bpm en <32. setm), durant 15 segons i <2 minuts. Els sedants i narc tics disminueixen les Acceleracions. Desacceleracions Desacceleraci variable Disminuci abrupta de la FCF amb un interval desde l inici de la desacceleraci fins al pic m nim de la FCF. de <30 segons, amb una durada >15 seg i < 2 minuts i de 15 batecs per sota de la basal.

10 S n una resposta de la FCF a compressi del cord i s n les m s freq ents. a) T piques o no complicades: Consisteixen en una acceleraci inicial, una r pida desacceleraci de la FCF al punt m s baix, seguit d'un r pid retorn a la l nia de base, amb una acceleraci secund ria. No s'associen a mal resultat perinatal. b) At piques o complicades: Si compleixen alguna de les seg ents caracter stiques: < 70 batecs per minut > 60 segons P rdua de la variabilitat de la FCF basal <5 bpm despr s de la desacceleraci . P rdua de l ascens transitori inicial Desacceleracions bif siques Acceleraci prolongada secund ria (m s de 20 batecs / min o que dura m s de 20 segons). Taquicardia o bradicardia basal Continuaci de la FCF basal de refer ncia a un nivell inferior al previ d'abans de la desacceleraci.