Programa Llengua 2 - uji.es

1 Facultat de ci ncies humanes i socialsdepartament de filologia i cultures europeesCurs 2021-2022 Estrat gies d aprenentatge de laLlengua Catalana IMP1843 A6 cr ditsManel Sifre (HC2329)presentaci objectiuscontingutsmetodologiaavaluaci bibliografiaMagisteri de Prim ria1 Lassignatura Llengua Catalana parteix del sup sit que heu cur-sat amb xit i aprofitament totes les assignatures de valenci dels ensenyaments primaris i secundaris. A grans trets, exigir un coneixement de l estructura i de l s de la Llengua superior al que s exigeix en el s concretament, amb aquesta assignatura pretenem assentar, ampliar i completar tots els coneixements d ortografia, sintaxi, flexi , correcci l xica i, en general, de l s formal oral i escrit que heu adquirit en els es-tudis ObjectiusL objectiu gen ric de totes les assignatures de Llengua que tenen com a objectiu perfeccionar l s p blic d una Llengua , en el nostre cas el valen-ci , s proporcionar un domini que vos permeta, primer, usar-la amb m s seguretat.

2 Segon, cursar amb m s efic cia els estudis del grau; i final-ment, en el futur laboral, expressar-vos en els discursos i els escrits amb un model ling stic bo, genu , modern i tradicional. L aliat m s poder s de l estudi del vessant escrit de la Llengua s la mem ria visual. En aquesta assignatura tindreu l xit garantit si, a m s d estudiar els continguts i fer els exercicis, desenvolupeu la capacitat de reflexi , de concentraci i la mem ria visual amb lec tures atentes i reflexives. Aix , si llegiu pr cticament cada dia i resoleu o aclariu nom s quatre o cinc dels dubtes ortogr fics, gramaticals o l xics que h geu tro bat en la lectura, haureu fet la millor preparaci possible i tamb la m s duradora.

3 A m s a m s, comprovareu amb satisfacci que les paraules, l ortografia i l estructura de les expressions m s genu nes penetren profundament en el vostre objectius tan generals conv desglossar-los en objectius m s con-crets: Dominar el sistema fonol gic del valenci general. Comprendre i dominar els mecanismes de correspond ncia entre la realitat f nica i el sistema ortogr fic. Comprendre i dominar els principals usos i recursos flexius i sin-t ctics propis. Ampliar els recursos l xics i dominar els mecanismes que ho per-meten. Bandejar els principals barbarismes f nics, flexius, sint ctics, l xics i sem ntics.

4 Comprendre i produir discursos orals i escrits en varietats est n-dards pertanyents als mbits period stic, literari, acad mic, admi-nistratiu i interpersonal. Aprendre a valorar el llenguatge com a mitj per a l adquisici de coneiximents ContingutsI. Sistema f nic i ortografia1. Fonologia dels sons voc lics. El m n dels sons ling stics. El criteri de l obstacle. Els triangles voc lics. El criteri sil l bic. Is i us voc liques i no voc Ortografia dels sons voc lics. Els mots tipus ambaixada. El hiat i els diftongs. Comparaci amb el castell . Les regles d accentuaci.

5 Els accents diacr tics. Les paraules com ambaixadait xtil. L s i l estalvi de la di Conflu ncia de vocals entre mots. Les elisions voc liques. L ap strof. Les Fonologia dels sons conson ntics. Fonologia de les consonants no obstruents. Fonologia de les consonants Les assimilacions de sonoritat dels sons obstruents. En posici de coda sil l bica (despistar/desdibuixar). En posici final de mot (elstrens/elsh mens). Lectura de transcripcions f Primera aproximaci a l ortografia dels sons conson ntics. Visi general de l ortografia dels sons conson ntics. L abecedari.

6 Els d grafs. El Segona aproximaci a l ortografia dels sons conson ntics. Les r Les laterals. Les nasals. Les esses sonores. Les esses sordes. Les palatals sonores. Les palatals sordes. Les oclusives. La hac. El parell Pros dia, signes de puntuaci i convencions tipogr fiques Tipus d entonacions: declaratives, exclamatives, Punt, coma, punt i coma, dos punts, interrogaci , admiraci o ex-clamaci , punts suspensius, guions, par ntesis, claud tors, Sintaxi i flexi 1. La formaci del subjecte. La qualificaci . L actualitzaci : la quantificaci i la determinaci.

7 Els La flexi del nom i de l La predicaci . El verb i el temps. Els circumstancials i els r gims. El complement directe. El complement atributiu (atributs i predicatius).4. La flexi del verb. Els verbs irregulars. Les per frasis verbals m s b Els enlla os: les preposicions i les L oraci composta. L oraci Els pronoms febles. Per al complement directe. La concordan a del participi. Fora del complement An lisi i producci de textos1. La coher ncia Mecanismes de cohesi An lisi i producci de textos narratius i An lisi i producci de textos MetodologiaAl llarg del temps, els pedagogs, els te rics de l educaci i els mateixos ensenyants de Llengua han mostrat que l adquisici de destreses, habili-tats i fins i tot coneixements te rics sobre Llengua es realitza de forma m s efectiva mitjan ant la pr pia acci constructivista de l alumne que no a trav s d una simple recepci passiva.

8 4 Tanmateix, hi han aspectes de les lleng es, com la majoria de les q es-tions ortogr fiques o flexives, que s assimilen fins al domini amb pr c-tiques rutin ries. Per tant, conv procurar un equilibri entre les activitats dissenyades segons les metodologies constructivistes, que possibiliten una adquisici molt s lida de coneixements, per amb molt de consum de temps, i les activitats dirigides de tipus conductista, m s mon tones per m s breus. En qualsevol cas, la pretensi del professor ser sustentar els proc s d en-senyament-aprenentatge de forma funcional: orientant el treball a la re-soluci de problemes.

9 Per tant, es tracta de possibilitar que pugueu re-soldre pel vostre compte els problemes nous que se vos presentaran. Per aix les caracter stiques metodol giques seran la participaci per una banda i la flexibilitat per l tipologia de les activitats amb qu desplegarem aquesta metodologia ser , per for a, diversa. Pel que fa a la din mica, hi hauran exercicis de ti-pus: individual:cadasc els haur de resoldre pel seu compte. col lectiu:per a resoldre en relaci al car cter, hi hauran exercicis de tipus: espec fic:que focalitzen un aspecte concret. global:que contenen aspectes o dificultats primordialment l expressi escrita, els exercicis seran: anal tics:de reflexi gramatical.

10 De transformaci , amb tipologies molt diverses i riques: substituir, completar, corregir, organitzar, adaptar, reformular, inserir, supri-mir, alterar l orde, resumir, ampliar, censurar, titular, texts o frases donades. de creaci :dirigits a inventar, construir, criticar un text, continuar-lo, canviar-lo de registre, Avaluaci L avaluaci es far fonamentalment a partir d un examen oraleliminatori (apte/no apte) i dels treballs de curs(quatre redaccions previstes). L a-provat requereix la qualificaci apte/a en l examen oral i un 5 (sobre 10) o m s en els treballs de examen oral tindr tres parts: la lectura d una selecci equilibrada de 50 de les paraules del v deo Cinc llistes; la lectura del conte La tramuntana i el sol; i un col loqui sobre un dels llibres de lectura indicats en l apartat de bibliografia d aquest Programa .